El Grup Callussenc de Recerca, que impulsa Eusebi Mas, va descobrir el 2005 «per casualitat» que a Callús hi havia el darrer exemplar conegut de rellotge domèstic realitzat a Catalunya entre els segles XVII i XIX. Fins llavors se'n coneixien 165 peces conservades de les produïdes en dotze localitats: Arenys de Munt, Barcelona, Centelles, Gironella, Igualada, Manresa, Mataró, Moià, Olot, Sant Joan de les Abadesses, Terrassa i Vic. El localitzat a Callús és l'anomenat Moyà 316, i es calcula que va ser confegit cap al 1780.

El Grup Callussenc de Recerca va adquirir l'històric rellotge el 2015 i ara, després d'una intervenció de restauració a càrrec del rellotger muntanyolenc Josep Benet (Vic, 1946), l'ha cedit al Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí perquè pugui ser exhibit. El públic el trobarà a la quarta planta de l'edifici museístic, en un espai que simula el dormitori d'una casa pairal. L'acte oficial d'obertura al públic de la nova peça es farà avui a 2/4 d'11 del matí, en el marc de la festa major de la població de la Conca de Barberà.

A Moià és on es van produir més rellotges entre els segles XVIII i XIX, segons exposen Jaume Xarrié i Eduard Farré, president emèrit del Gremi d'Antiquaris de Catalunya i professor de l'Escola de Rellotgeria de Barcelona, en la seva obra El rellotge català. La peça localitzada és la cinquanta-unena de les creades a Moià. Josep Senesteva i Berenguer (Santpedor, c. 1735/1740-Moià, 1806), fill d'un manyà de Santpedor, va ser un dels dos rellotgers responsables d'aquesta producció. Establert com a serraller, el 1761 apareix per primera vegada amb l'ofici de rellotger amb la construcció del rellotge del campanar de Santpedor.

El Moyà 316 és un rellotge de paret amb caixa alta de pèndol llarg (1.150 mm), de tres cordes. L'estructura és de ferro i les rodes de llautó. Té una màquina de tres mecanismes disposats perpendicularment, l'un al costat de l'altre, molt habitual en la majoria dels rellotges fabricats per Senesteva, amb escapament català. La soneria és d'hores i quarts. L'esfera és de tipus anglès, decorada amb aplics de fosa de llautó, i a les quatre cantonades hi apareix la figura d'un querubí en relleu. L'autòmat associat al pèndol també és un querubí. És situat al frontis i es mou al compàs. Com que la caixa de de pi massís no deixa veure el pèndol, el moviment del querubí demostra que el rellotge està en funcionament. Té gravades les hores en números romans i els minuts en àrabs.

La nova ornamentació de la caixa del rellotge realitzada el 1948 per Ramon Pons i Comella (Sant Quirze de Besora, 1887-1974) va incloure dibuixos i sanefes de color groc sobre una capa marró. Al travesser hi va pintar tres escuts: el del poble de Callús, el de Barcelona i el de Catalunya. En la seva estada a Callús, Pons i el seu fill Joan (1923-2003) també van pintar i daurar tres dels altars secundaris de la nova església parroquial.