«M'interpreto a mi mateix per primer cop»

Com ha acabat a Manresa?

Per amor (riu). Estic casat amb la Maria, que és manresana, i després de molts anys vivint el meu gran somni a Las Vegas, vam decidir que era millor tornar aquí, que és on ella té la família. Les nostres filles són petites i també ho necessitaven.

Quin era el seu gran somni?

Treballar al Cirque du Soleil. Des dels vuit anys que tenia aquest objectiu, i quan em van trucar per anar a Las Vegas per formar part del seu espectacle no m'hi vaig pensar dues vegades. Actuava en la obra KA, que es representava sempre a Las Vegas.

Ara regenten un bar. La seva vida ha fet un tomb.

Aquest és el somni de la meva parella. El bar l'ha muntat ella. Després d'uns anys vivint el meu li tocava a ella viure el seu, que era muntar aquest negoci.

Vol dir que es va cansar de viure el seu somni?

Arriba un moment en què, quan has assolit les teves ambicions professionals, et replanteges si això és el que realment vols fer tota la vida. Hi ha un moment en què et demanes: «i ara què?». Vaig decidir que tocava un canvi.

Quants espectacles va fer a Las Vegas?

408 espectacles anuals, 10 a la setmana. Era una vida d'esportista d'elit, perquè la gent no s'imagina com són aquestes obres, amb plataformes, escenaris amb altures... No eren obres convencionals, on actues i ja està, sinó que físicament havies d'estar molt ben preparat. Ens entrenàvem molt.

També arriba un moment en què el cos deu dir prou.

Ho vaig deixar no perquè físicament no pogués, sinó perquè penso que per pujar a l'escenari cal tenir una mica de por, i quan es perd aquesta por ja no és el mateix. Falta màgia.

El setembre s'estrena a Manresa la primera Escola d'Arts Escèniques i vostè hi farà de professor. Està il·lusionat?

És un projecte molt ambiciós, en tinc moltes ganes. M'ho van proposar Guillem Cirera i Albert Ruiz i vaig dir que sí de seguida. Portaré els temes relacionats amb la part clown , de comèdia i també el treball davant la càmera. És la primera vegada que a Manresa hi ha un projecte així.

Li agrada viure a Manresa? Després d'haver estat tants anys a Las Vegas, el canvi ha de ser radical.

La veritat és que m'agrada molt. Té un esperit de poble però amb ambicions, per això hi ha una vida cultural tan activa, amb programació constant i gent que vol fer coses. A més és una ciutat que té de tot, no depens de Barcelona i si vols moure't estàs molt ben comunicat.

Las Vegas és com ens l'imaginem o estem instal·lats en el tòpic?

Viure allà és com viure a Barcelona (riu). La gent s'imagina que és com a les pel·lícules, però la ciutat va molt més enllà del carrer principal. Es pot viure a 15 minuts del centre i s'hi està bé. La diferència és que allà pots aconseguir el que vulguis quan vulguis.

Com per exemple?

Si et ve de gust menjar sushi a les 5 de la matinada pots fer-ho, o si vols un càtering al teu gust a mitja nit, també. És una ciutat pensada per a la diversió les 24 hores del dia, cada dia.

Ha canviat l'escenari pel despatx. Quina és la feina d'un consultor artístic per al Cirque du Soleil?

M'envien a un espectacle i em dedico a treballar la qualitat artística i humana del muntatge. A més, posteriorment, ajudo els artistes a gestionar l'estrès, per exemple.

Una mena de guru dins aquest món tan especialitzat, pel que diu...

No crec que se'n pugui dir així (riu). Tinc molts contactes arreu del món i molta gent m'envia vídeos de performances artístiques, normalment espectacles multidicsciplinaris entre circ i dansa o circ i teatre, perquè els ajudi. Ara amb Internet és tot molt més senzill i treballes amb artistes de Polònia o de la Xina. Estic en contacte amb gent de tot el món.

Creu que hi ha una infravaloració del treball artístic, sobretot en aquest tipus d'espectacles tan físics?

Totalment. Quan ets a dins ni te n'adones perquè en realitat estàs fent vida d'esportista professional. T'entrenes moltíssim, actues cada dia, tens públic, pressió. Quan acabes, i agafes distància, veus la barbaritat d'assajos i esforços físics i mentals que hi ha al darrere de qualsevol número.

El Cirque du Soleil actua com un gran club de futbol a l'hora de contractar gent?

Hi ha certs paral·lelismes. El Cirque du Soleil contracta artistes arreu del món. Tenen departaments de càstings en molts països, i aquí és on la meva feina entra en joc. Em demanen si conec una persona que tingui unes certes habilitats i que els encaixi en el perfil que busquen. És una empresa amb 5.000 treballadors, en cada càsting hi ha moltíssims col·laboradors.

Vostè és aquest estiu una de les cares visibles del programa de TV3 TV3Manual de supervivència.

La veritat és que no (riu). És una de les coses que més em van sorprendre de Catalunya, que mengeu cargols com si res. En el programa exagero, faig comèdia, al final és l'objectiu del programa... però la veritat és que els cargols no m'agraden.

De Las Vegas a Manresa i de la capital del Bages

Ha estat casualitat. Jo volia deixar d'actuar, però un amic em va passar l'enllaç del programa. Buscaven estrangers que visquessin aquí i els vaig enviar un vídeo tipus blogging, i els va encantar. Van canviar el guió i tot!

Potser amb el programa farà el salt a la gran pantalla?

Espero que no (riu)! Els va agradar el format que havia fet, i després van acabar adaptant el guió a la meva proposta. Estic molt content de fer aquesta part en concret, on cuino, perquè m'interpreto a mi per primera vegada. Hi ha la part còmica, que òbviament és una exageració.

Què més fa a Manual de supervivència

Vaig fer una entrevista a Jair Domínguez, faig càmera oculta, enquestes... Però les peces gastronòmiques surten cada programa i són la meva part preferida. També perquè jo podia formar part del procés creatiu, treballar el guió... era on gaudia més de l'experiència. M'ho vaig passar molt bé i.. per què no repetir?

Va dir al programa que es considera un «català d'adopció», i pel seu català ningú diria que fa tan poc temps que viu aquí.

Quan vaig arribar el primer que vaig fer va ser aprendre català. Sempre he pensat que tothom es pot adaptar on sigui, però per fer-ho fa falta flexibilitat. Si estàs en pau amb tu mateix, després és molt senzill integrar-te en qualsevol àmbit, però tot comença per tu. És qüestió de voluntat.

I el català l'ha après molt ràpid.

La llengua es una qüestió de voluntat. Si algú ve de fora i no fa l'esforç d'adaptar-se a parlar una mica de català, a intentar-ho, li costarà més integrar-se, perquè està sent rígid, volent imposar la seva cultura.