Lluny d'entorns hegemònics, la ciència-ficció també pot ser un altaveu per a autors de literatures minoritàries a casa nostra. Un exemple n'és l'escriptor d'origen nigerià Tade Thompson, recentment de visita a Barcelona. Thompson es presenta als lectors estatals amb Rosalera, un thriller complex en què l'amenaça d'una invasió extraterrestre gira al voltant de l'aparició d'una misteriosa cúpula que s'obre periòdicament per guarir els malalts que s'hi acosten i reanimar els difunts. La particularitat? Amb arrels yoruba, l'autor ambienta l'acció a Nigèria, fet que aporta un rerefons cultural inèdit i molt present al llarg de les pàgines del llibre.

Per als qui es quedin amb ganes de més, l'autor Tade Thompson és un dels escollits per a la posada de llarg de l'editorial Mai Més, que publica en llengua catalana obres fantàstiques amb potents tradicions i històries al darrere. D'ell, el segell n'ha traduït l'obra Els assassinats de la Molly Southbourne, títol de terror en què la sang de la protagonista és el seu pitjor malson. Cada cop que sagna neix una còpia de si mateixa que té un únic objectiu: atacar la Molly original.

Dues joies amagades

Un altre dels títols que l'editorial ha bolcat al català és Alba, inici de la saga Xenogènesi, d'Octavia E. Butler, una de les grans plomes de la ciència-ficció del segle XX. Morta l'any 2006, aquesta activista feminista i afroamericana va deixar un generós llegat d'obres independents i de sagues de diversos volums.

A Alba, Butler explora un fosc futur on la humanitat s'ha quasi autoaniquilat fins al punt que els supervivents han de viure emparats en una nau alienígena. Una situació que li serveix per afilar el bisturí i obrir en canal els racons més foscos d'allò que ens fa humans. Amb tot, la de Butler no és una mirada ni amable ni senzilla, però el seu estil fa dels seus textos una experiència impagable.

També en clau femenina i amb un llinatge interessantíssim es presenta la tercera pota de l'editorial. És Rebecca Roanhorse, amb sang de la tribu Ohkay Owingeh, d'origen afroamericà i responsble d' El rastre del llamp, una fantasia en què un apocalipsi climàtic ha inundat i fet desaparèixer el món tal com el coneixem alhora que ha fet reflotar una antiga reserva navajo i ha obert les portes a tota mena de déus i monstres. Una història que, sota l'embolcall del fantàstic, toca temes de rabiosa actualitat com ho són l'ecologisme i el feminisme.

El gegant fantàstic

La ficció xinesa va irrompre a casa nostra fa tres anys amb Cixin Liu i El problema de los tres cuerpos, primera part d'una trilogia amb El bosque oscuro i El fin de la muerte. Avalat per George R.R. Martin, Oprah Winfrey i Barack Obama, Liu va fer saltar la banca amb una obra que va catapultar la ciència-ficció xinesa amb la seva hàbil combinació de física, geopolítica i una invasió alienígena que posa a prova la reacció humana.

El seu èxit ha donat peu a una obra que amplia l'univers de la saga ( La redención del tiempo, de Baoshu), ha fet del nou Liu un èxit instantani ( La esfera luminosa) i que una obra recomanada per ell s'hagi convertit en un dels grans títols de l'estiu. És el cas de Marea tóxica de Chen Qiufan, un escrit interessant que, mitjançant la fantasia, difon un missatge ecologista i ambienta una trama de corrupció política en una illa artificial erigida a partir de tota mena de residus electrònics.

Ficció km 0

Mig sepultades per les novetats d'arreu, autors propers també presenten les seves propostes. Un d'ells és Guillem López, autor prolífic dins del gènere, amb Lago negro de tus ojos, una obra sobre la misteriosa aparició d'una sèrie de llacunes d'origen extraterrestre en diversos punts del globus, un d'ells l'horta valenciana. La ficció es barreja aquí amb un entorn identificable i una solvent protagonista en forma d'una periodista que torna al seu poble per estudiar el fenomen.

Però si hi ha un referent de la fantasia en català, aquest és la col·lecció porpra i plata de Pagès Editors, que estrena editor amb Daniel Genís. Precisament la primera tria de Genís és Òxid sobre òxids de Maria Hernández, premi Manuel de Pedrolo ciutat de Mataró del 2018, i que porta el lector cap a un futur proper en què un viatge amb estada a Mart es converteix també en un viatge interior del protagonista i en la seva oportunitat de descobrir els racons menys explorats de la seva personalitat.