Josep Palà és un avianès de 75 anys que va sovint al casal del poble i cultiva el seu hort per distreure's. Fa unes setmanes un fotògraf que no coneixia, tot i ser mundialment reconegut en l'àmbit del reporterisme gràfic, Samuel Aranda, el va retratar. El que no sabia Palà és que la seva imatge compartiria protagonisme amb la de víctimes de conflictes que Aranda ha immortalitzat amb la seva càmera en els viatges periodístics que l'han fet conegut i l'han portat a publicar fotos en mitjans tan prestigiosos com el New York Times.

Les fotografies, gegants i penjades a les façanes del nucli antic d'Avià, són un repàs de la trajectòria vital d'Aranda i un homenatge als habitants del municipi. Tot i que el fotoperiodista no té la intenció de comparar la tranquil·litat de llogarrets d'occident amb indrets devastats per la guerra, Aranda va explicar en la ruta comentada que va fer ahir, i en la qual van assistir un centenar de persones, que l'objectiu és que «la gent reflexioni». Que no només miri imatges sobre conflictes, sinó «que arribi a casa i es qüestioni moltes de les coses que passen al món».

Entre el centenar de persones que seguia el fotoperiodista, es podien escoltar dues històries, la dels conflictes i la del poble del Berguedà. Efectivament, escoltar. Mentre Aranda parlava de les vivències als diferents països que ha trepitjat i ha retratat amb la càmera, es podien sentit converses curtes en veu baixa d'avianesos que posaven noms i vincles familiars a les imatges dels habitants del municipi que figuren en l'exposició inaugurada ahir. «No és la Lídia?», comentaven uns visitants mentre observaven la foto d'una noia adolescent i Aranda explicava la imatge que hi ha just al costat, la d'un pigmeu de la selva congolesa. «És la foto més gran de l'exposició i la persona més baixa de tots els que figuren en la mostra», deia el fotoperiodista tot assenyalant l'individu, membre d'una tribu.

La situació endèmica de Gaza, les protestes de la Primavera Àrab a Egipte i el desesperant drama que ha deixat la guerra a Iemen són algunes de les realitats que mostra l'exposició a través de rostres humans, amb expressions facials i indumentàries que reflecteixen diferents societats i la situació que viuen. Els visitants d'ahir van tenir l'oportunitat d'escoltar la història que hi ha al darrere de totes aquestes persones i les anècdotes d'Aranda per aconseguir la foto, que abans de prémer el botó de la càmera s'inter-relaciona amb els individus de les realitats que vol explicar amb les seves imatges. Vides entrellaçades a Avià pel periodisme i l'art.