El veterà Christian Clavier ja és tot un clàssic de la comèdia francesa, fins al punt que fa la sensació que, faci el que faci, la gent ho anirà a veure, perquè el seu nom ha quedat per sempre més associat a les rialles i a l'entreteniment. Popular en gran mesura per les pel·lícules de la saga Los visitantes (cada una d'elles pitjor que l'anterior, per cert) i per ser l'Astèrix de les adaptacions en imatge real del còmic, totes elles molt per sota de les vinyetes, no ha deixat mai de demostrar que té potencial per a tots els gèneres, però és la comèdia el que li dona més alegries comercials. Això comporta que qualsevol ximpleria en què surti acaba tenint més èxit del que segurament mereix.

És el cas de Un verano en Ibiza, una sàtira sobre les vacances estiuenques i l'actitud dels francesos quan viatgen que no aconsegueix concretar ni un sol gag aprofitable, però per la sola presència de Clavier va ser un èxit francès i ha trobat una distribució internacional normalitzada. L'únic que es pot dir a favor del guionista i director Arnaud Lemort és que tampoc devia voler anar més enllà de la comèdia familiar plena de clixés sobre Eivissa i els eivissencs que garantís un entreteniment solvent per al seu públic natural. En aquest sentit, s'ha de dir que almenys és curta: dura menys de 90 minuts, que és gairebé una fita en els temps que corren.

A Un verano en Ibiza, Clavier interpreta un proctòleg que viu una segona joventut des que té una nova parella. Amb l'objectiu de guanyar-se els fills adolescents de la dona, els convida a tots a un viatge a Eivissa per tal que l'experiència enforteixi els lligams familiars. Però és clar, anar a Eivissa amb dos adolescents no és la millor de les idees per tenir pau i tranquil·litat, i aviat el protagonista es troba immers en una successió d'embolics que el portaran a penedir-se per sempre més d'aquestes vacances.

Rodada amb un estil planer i previsible més propi d'un telefilm dels 90 que d'una pel·lícula amb cara i ulls, Un verano en Ibiza està plantejada com un vehicle de lluïment per a Clavier, que hi munta tots els xous imaginables. Al seu costat hi ha Mathilde Seigner, Leopold Buchsbaum, Pili Groyne, Joey Starr, Olivier Marchal, Frédérique Bel i Louis-Do de Lencquesaing.