A les coves del Toll es va tornar, durant tres quarts d'hora, a la prehistòria. Com si fos una màquina del temps. Els assistents al taller que s'organitzava a la cova Morta van poder observar de primera mà com es construïen tot tipus d'eines i, fins i tot, com es feia foc fent ús d'un arc, dues pedres i un niu. Els nens, embadalits, miraven com Miquel Guardiola, membre de l'Institut Català de Paleoecologia i Evolució Social (IPHES), feia una classe sobre com construir diferents utensilis, tot traçant un recorregut tecnològic al llarg de l'evolució humana.

«No hi havia millor manera de celebrar la majoria d'edat que aquesta», explicava el director de les excavacions, Jordi Rosell, sobre la divuitena campanya d'excavacions davant la gent que, encuriosida, s'havia acostat a aquest taller tan especial. El silenci, només trencat pel xoc de les pedres que Guardiola feia servir, és revelador. Dins la cova, el taller pren una altra dimensió. Les parets, plenes d'història, fan de testimoni.

«Clac». La primera ascla queda a la vista de tothom. Després que Guardiola colpegi amb una pedra el nucli d'un petit roc de sílex, en surt una ascla en forma de fletxa, afilada i molt esmolada. «No acostuma a sortir a la primera», diu mentre la gent aplaudeix. Davant de Guardiola hi ha un pal que ha mostrat abans de començar el taller, de dos metres, que exemplifica els «dos milions d'anys de vida humana». De mica en mica va traient pals, cada cop més curts, que representen el període de vida del neandertal i de l'Homo sapiens. «L'important és tenir perspectiva, veure la petitesa de la nostra existència», subratlla Guardiola.

Mentre el taller avança, un grup de nens, amb dots d'arqueòleg, comencen a jugar amb pedres, imitant el que acaben de veure, tot provant de fer una ascla perfecta. S'acosta un dels moments més esperats. El foc. L'element més fascinant dels nostres avantpassats, que els va permetre sobreviure i progressar. «Intentaré fer-ne un. No sé si sortirà bé en públic», explica Guardiola. Amb dues pedres (pirita i sílex), la corda d'un arc i un pal de fusta es produeix el miracle. Fins a 420 graus de temperatura amb només el frec de les pedres. El fum comença a sortir i les brases són transportades al niu, que, al cap d'uns segons, comença a encendre's. Guardiola acaba dient que «la gent es pensa que els neandertals no eren intel·ligents, però no es pot caçar amb un ordinador».

En tornar, la gentada s'atura davant la cova de Les Teixoneres, on el 2016 es va trobar l'ullal d'un nen neandertal batejat com «El nen de Moià». Tres anys després del descobriment es té la certesa que el jaciment conté moltes més proves que podrien ajudar a reconstruir el sistema de vida dels neandertals. L'ullal trobat és d'un dels últims supervivents, quan l'espècie estava a punt d'extingir-se, però se sospita que se'n poden trobar de molt més antics. La gent agraeix la visita i els més menuts marxen amb pedres a les mans.