Cristian Vieira (Manresa, 1999) balla des que era ben petit. En poc més de dos anys ha participat a Got Talent (programa televisiu de Tele5), en el qual va quedar en tercera posició, i la setmana passada va finalitzar subcampió al Mundial de hip-hop que es va celebrar a Phoenix, als Estats Units, amb Braids, la formació que va crear fa tres anys juntament amb Dioni Agilda.

Subcampió mundial. Ja ho has assimilat?

Era la primera vegada que competíem en un Mundial i la veritat és que no pensàvem pas fer pòdium. Òbviament, quan et presentes a un campionat així sempre tens unes expectatives, però no eren pas tan altes. Hi havia moltíssim nivell i encara no ens ho creiem, estem en estat de xoc.

Quan i com neix Braids?

Braids va néixer fa tres anys. Dioni Agilda i jo ens vam ajuntar per ballar i sempre ho hem anat fent al carrer, buscant competicions per ballar, de forma autònoma. Fins aquest any, en el qual hem estat vivint a Andorra treballant a l'escola TC Andorra la Vella, no hem tingut un espai físic on poder assajar. Els dos ballàvem en grups de Barcelona i, a vegades, aprofitàvem aquests espais per estar mitja hora o una hora i ballar una estona junts.

La competició de 'minicrew' és nova d'aquest any. Com vas arribar a presentar-t'hi?

Ens faltava una persona per poder participar-hi. Édgar Gonzalez és un amic nostre i vam pensar que seria un bon company. Vam decidir presentar-nos al campionat d'Espanya (celebrat a l'abril a Badalona) dos mesos abans que comencés. Ho havíem de pensar i assajar tot. Va ser molt precipitat, però ha funcionat.

No vau anar molt justos de temps?

Una mica, però teníem l'avantatge que els muntatges ja venien de temps enrere. El Dioni i jo portàvem temps ballant. Els vam haver d'adaptar, però pràcticament la meitat de la coreografia la vam agafar d'altres que ja teníem fetes.

Com és el procés creatiu alhora de pensar i posar en escena les coreografies?

És un procés conjunt, els tres vam participar-hi, tant en l'àmbit musical com visual. Són coreografies d'un minut i mig en les quals ens posem davant el mirall i comencem a improvisar, tenim molta complicitat i ens surt molt fàcilment. Això sí, abans de començar vam fer un xupito (riures).

Un cop al Mundial de Phoenix, quin era el funcionament de la competició?

Hi havia 45 formacions, i de cada país hi havia dos o tres representants. Un cop allà, tres fases: preliminars, semifinals i les finals. Vam quedar tercers a la primera, segons a les semifinals i subcampions a l'última fase. Va ser tot molt intens i realment exigent.

Com va ser el sistema d'avaluació?

El jurat estava compost per un total de 16 membres, i cadascun valorava un aspecte diferent de la coreografia i dels ballarins: la força, el carisma, els tipus de ball, la personalitat, l'originalitat... A la final n'hi havia 20.

Un cop guanyeu el campionat estatal el mes d'abril, com prepareu la fase mundial?

Vam canviar pràcticament totes les coreografies que vam posar sobre l'escenari. Volíem renovar-nos i oferir una altra imatge, i només vam mantenir alguns detalls. Ens vam passar tot el mes de juliol entrenant.

Suposo que van ser entrenaments molt intensos i de moltes hores.

Intensos, sí, però no entrenàvem moltes hores. Ens era molt difícil quadrar horaris. El Dioni i jo vivíem a Andorra, i l'Edgar, a Barcelona; va ser molt caòtic. Potser entrenàvem tres o quatre hores setmanals, que, tenint en compte el nivell d'exigència que hi havia, no és gaire.

També vas fer podi amb la formació Progenyx al concurs televisiu «Got Talent». Encara balles amb ells?

En aquell moment estava en aquella formació, a Barcelona, i anar a Got Talent va ser una gran experiència, però després de participar-hi vaig acabar cremat i ho vaig deixar.

M'imagino que sortir per televisió et va obrir moltes portes.

La veritat és que sí. Les xarxes socials són molt importants. Si realment et vols dedicar al ball, t'has de vendre. Got Talent em va obrir moltes portes. Com a conseqüència, em van oferir fer una master class a Tenerife. És una manera de donar-se a conèixer.

Ja has notat l'efecte a les xarxes per haver quedat segon al Mundial dels Estats Units?

I tant! En poc temps he guanyat molts seguidors a Instagram, gairebé 800. Ha corregut molt la notícia i això per a mi és molt positiu, perquè s'ha de reivindicar el ball com un esport d'elit, hi ha molt esforç al darrere.

No penses en tornar a sortir per televisió?

Anar a la tele va ser una experiència molt enriquidora, però només el primer any. De fet, fa poc em van trucar perquè volien que Braids anés a Got Talent. Vam fer les fases d'accés i ens van seleccionar, però un cop vam veure com era i com funcionava vam adonar-nos que no volíem tornar-hi més.

Per què no t'agrada aquest món?

No m'hi sento còmode. A mi m'agrada competir, m'agrada ballar, i el de la televisió és un món molt fals.

Creus que el món del ball està molt estigmatitzat? La gent no el considera un esport d'elit?

Només et diré que els vols als Estats Units vam haver-los de pagar nosaltres. Qualsevol campionat en el qual vulguis inscriure't l'has de pagar tu, no hi ha cap facilitat. I la gent ha de saber que arribar lluny és molt difícil. És un esport com qualsevol altre.

El teu futur està lligat a donar classes de ball?

Tinc molt clar que vull seguir competint, però també donant classes. Aquest any seguiré a Andorra, però només dos dies a la setmana.

I les 'master class', on queden?

És el futur. És on et pots guanyar millor la vida, perquè, en aquest sentit, la figura del ballarí està molt ben valorada. Quan vaig anar a Tenerife m'ho van pagar tot i, a més, també paguen molt bé les classes. Però per arribar fins aquí cal tenir visibilitat.

Quin és el futur de Braids?

De moment, descansar [riu]. El setembre veurem què fem, perquè no sabem si la secció de minicrew es mantindrà a les competicions estatals.