Charles d'Espagnac (Foix, 1775-Organyà, 1839), nom de qui es va conèixer com a comte d'Espanya, és un dels personatges amb més clarobscurs de l'Espa-nya del segle XIX. Va ser capità general de Catalunya del 1827 al 1832 i es va posicionar a favor del pretendent carlí en la primera guerra Carlina. Els historiadors Laura Corrales i Joan-Xavier Quintana, veïns de Castellbell i el Vilar, han escrit sobre la seva figura.
D'on neix la idea d'escriure aquest llibre?
Laura Corrales: Va ser un encàr-rec del Centre d'Estudis d'Avià perquè volien rodar un curtmetratge sobre el Comte d'Espanya en memòria del 180è aniversari de la seva mort.
Joan-Xavier Quintana: És un dels pocs episodis de transcendència que té lloc a Avià, i el volien donar a conèixer.
Vau assessorar el director del curtmetratge?
L.C: Ens van passar el guió i nosaltres vam fer apreciacions i també ens van demanar aspectes relacionats amb la indumentària de l'època.
J.X.Q: També vam fer aportacions psicològiques dels personatges, vam passar fitxes descriptives de cada un d'ells als actors del curtmetratge.
Us interessava la seva figura abans de posar-vos a escriure sobre ell?
J.X.Q: La veritat és que sí. De fet, aquest llibre ens pot servir d'avantsala a l'hora de fer un treball més extens sobre la seva vida.
L.C: A més, era un període històric que ja estàvem estudiant i aquest personatge en concret ens interessava, perquè té molt mala fama. Tant en l'època com actualment.
Què era el que us cridava més l'atenció del comte d'Espanya?
J.X.Q: L'estupefacció que generava i continua generant. A vegades topàvem amb algunes reaccions de la gent sobre el fet d'escriure la biografia que ens sorprenien.
LC: Molta gent no entenia que volguéssim acostar-nos a la seva figura, el veuen com l'home del sac.
Quina relació hi ha entre el comte d'Espanya i Avià?
L.C: A la rectoria d'Avià hi havia la junta carlista, allà va ser on van capturar al comte d'Espanya.
És un personatge molt estudiat al llarg del temps?
LC: Sí, s'han escrit moltes coses sobre ell, però no hi ha cap biografia completa que vagi des del seu naixement fins a la seva mort.
J.X.Q: El 1989 l'Ateneu d'Avià va publicar un opuscle amb una conferència de Josep Maria Mundet, exbibliotecari de Balmes, fent una mica de biografia i contextualitzant el personatge, però sense aprofundir-hi gaire.
La seva és una vida plena d'històries i anècdotes molt fosques. Són totes certes?
L.C: A través del llibre hem aconseguit puntualitzar algunes coses, però encara en queden moltes per aclarir. És una vida que ha estat sempre plena d'exageracions.
Heu aconseguit destapar alguns mites al voltant de la seva figura?
J.X.Q: Sí, però ens cal molta més informació. Volem anar a Mallorca i a França per recollir-ne més, i fer un segon volum més acadèmic, amb més substància. Han quedat moltes coses per parlar.
Us ha costat molt trobar informació de primera mà ?
J.X.Q: Ens ha costat, però hem pogut accedir a tot un seguit de peces molt interessants, com l'expedient militar que era a Segòvia, tot i que hi havia unes quantes errades.
L.C: La part més complexa són els primers anys de la vida del comte, quan és a França, perquè hi ha poques dades i són molt confuses.
És justa la visió que es té d'ell en l'actualitat, com un personatge sàdic?
J.X.Q: Era un personatge excèntric i molt dur. Però el que feia era aplicar les lleis fil per randa, sense saltar-se'n cap punt. Però moltes d'aquelles lleis estaven desfasades i no tenien sentit, i això feia que se'l veiés com algú molt dur.
L.C: Era molt dur amb les condemnes, perquè tenia un gran sentit de la responsabilitat i la religiositat. Eren lleis que potser tenien 150 anys i tot i així seguien sent vigents.
De fet, va haver de marxar escortat de Barcelona ...
J.X.Q: I a Pamplona no l'hi volien, allà no hi va poder tornar perquè li tenien por. Se'l va enviar a Catalunya com a capità general dels carlins perquè hi havia molt de caos aquí.
L.C: Va fer afaitar el bigoti als ciutadans de Barcelona perquè segons el fur militar només en podien portar segons quins oficials.
