Amb l'estrena de dijous passat, Quentin Tarantino (Knoxville, EUA, 1963) torna a convertir-se en l'epicentre de l'atenció cinèfila, un lloc que no ha deixat mai. Once Upon a Time... in Hollywood ( Érase un vez en... Hollywood) va sortir el maig del festival de Canes amb l'etiqueta de film predilecte de la crítica: repassem els trets que li han donat la condició de director cool per excel·lència.

1. El càsting. Qui s'atreviria a posar gran noms populars com Leonardo DiCaprio, Brad Pitt i Margot Robbie al costat d'actors gairebé oblidats com Luke Perry o Kurt Russell? Només Tarantino. Els càstings dels seus films han fet reviure les carreres d'actors en caiguda lliure, com les de Pam Grier a Jackie Brown i John Travolta a Pulp Fiction.

2. Els diàlegs. Sempre brillants, de vegades enginyosos, sovint inquietants, però sense perdre mai el control de l'espectador. Als llegendaris diàlegs sobre Madonna que hi havia a Reservoir Dogs o sobre les hamburgueses a Pulp Fiction, en cal sumar ara un d'antològic sobre el fracàs interpretatiu entre una nena petita i un depressiu Leonardo DiCaprio.

3. La violència. Un emblema del seu cinema, que ha generat mil debats i polèmiques, tot i que és només una entre les moltes armes amb les quals compta. Orelles tallades, xeringues clavades com punyals i ara una escena que no té res a envejar en què Brad Pitt s'encarrega de lluitar contra els pirats de Charles Manson. Digna de Malditos bastardos i culminació del gran personatge que elabora Pitt al film.

4. Les referències. Completament inevitables en el seu cinema i aquest cop omnipresents. Començant pel títol: Once Upon a Time... in Hollywood és una referència directa a Once Upon a Time in the West, titulada a Espanya Hasta que llegó su hora, un enorme clàssic de Sergi Leone, segurament el cineasta que ha influenciat més a Tarantino.

5. El gènere. Seguint amb el darrer punt, el llenguatge del western és imprescindible en la seva filmografia des de l'inici. Django Unchained i The Hateful Eight ho eren sense matissos, però no hi ha cap film seu que no contingui el western barrejat amb altres gèneres, una de les seves obsessions en explorar tot l'espectre de la sèrie B cinematogràfica.

6. El revisionisme històric. Una idea clau per justificar l'existència del nou film i l'aportació de Tarantino i que beu directament del gran triomf dramatúrgic que suposa el sorprenent final que espera Hitler al final de Malditos bastardos.

7. La música. El seu control de la posada en escena no seria el mateix sense la seva obsessió musical. Excepte quan va contractar Ennio Morricone per a la pel·lícula The Hateful Eight, Tarantino sempre ha tingut grans recopilacions de música de l'època. I tan bones que els discos s'han convertit en èxits de vendes. Ara, Once Upon a Time... in Hollywood podria seguir la seva sort.