Pau Riba explica que «hi havia una noia que m'agradava però no em fotia ni cas, i d'alguna manera vaig intentar ridiculitzar-la i que alhora notés que m'interessava». D'aquesta anècdota en va néixer una peça musical tant emblemàtica com Noia de porcellana, una de les deu que protagonitzen l'exposició «Les cançons del 68», que acull la biblioteca de Moià durant el mes d'agost.

Tal com continua explicant el plafó dedicat a Riba, l'al·ludida va acabar descobrint que era la musa que havia inspirat una de les cançons més coneguda del seu autor. «Curiosament, ella -que era una nena pija- es va tornar hippy. Ja sap que la cançó era per a ella i n'està encantada», afegeix el cantant i guitarrista.

La mostra organitzada pel Grup Enderrock es pot veure a Moià gràcies al suport de la Diputació de Barcelona. En els dotze plafons que la formen, es destaquen una desena de cançons que són part del patrimoni cultural i musical del país i que tenen el nexe en comú d'haver complert mig segle de vida. De cadascun d'aquests temes se'n mostra una imatge del disc, la fotografia de l'artista, un text explicatiu, la fitxa discogràfica i un codi QR des del qual es pot escoltar la cançó.

A més de La Noia de Porcellana de Pau Riba, en la mostra també es parla de Lluís Llach ( L'estaca), Maria del Mar Bonet ( Què volen aquesta gent?), Joan Manuel Serrat ( Paraules d'amor), Raimon ( D'un temps, d'un país), Ovidi Montllor ( La fera ferotge), Jaume Sisa ( L'home dibuixat), Jaume Arnella ( Les rondes de vi), Toti Soler ( Petita festa), Quico Pi de la Serra ( El burgès) i Guillermina Motta ( Visca l'amor).

Precisament, en el text d'aquesta darrera artista s'apunta que, després de viure els fets del maig del 68 a París, Motta es va proposar un nou repte creatiu. «M'agradava musicar poetes i vaig pensar que estaria bé fer un disc amb poetes catalans des del segle XV fins al XX, al voltant dels diferents tipus d'amor que hi ha. Maria Aurèlia Capmany em volia convèncer que la cantés canviant el gènere i digués 'visca l'amor que m'ha donat l'amic', però vaig preferir seguir fidelment el text original del poeta», explica la cantant.