Cinc històries d'un quart d'hora en cinc espais on el públic només hi entra en un dia com avui. La segona edició de Xiques -la proposta de microteatre del Teatre de l'Aurora d'Igualada- posa en escena catorze intèrprets, directors i dramaturgs per apropar el públic a una forma de veure teatre cada vegada més estesa. Des d'avui dimarts fins dijous, tothom qui ho vulgui podrà experimentar què se sent fent d'espectador en un camerino o al mig d'un passadís.
«En les cares de la gent vam veure que s'havia de repetir», va explicar ahir Joel Grau, director del projecte, en aquest diari valorant «l'èxit» de la primera edició de Xiques, que va tenir lloc l'estiu passat, també dins del programa de la festa major de la capital de l'Anoia. «Tant per la qualitat de les obres com per la resposta del públic, vam quedar molt satisfets», va afegir.
D'aquella experiència inaugural, Grau en té el record de veure «grups de persones d'una certa edat, gent primerenca com a públic de microteatre, entrar amb el recel de no saber què es trobarien i sortir-ne del tot satisfets per haver viscut una tarda divertida». La bona organització «va evitar que Xiques esdevingués un caos».
El muntatge torna per segon any al Teatre de l'Aurora amb les mateixes dues premisses amb les quals es va posar en marxa: tots els participants són professionals de les arts escèniques de la comarca i els espais d'actuació són llocs no habituals d'exhibició. «De fet», va apuntar Grau, «la sala on es fan les obres durant la temporada es reconverteix, durant tres dies, en el bar i el punt de trobada de la gent que va anant i venint de les diferents funcions». Tot ha de funcionar de forma sincronitzada per evitar que els espectadors no puguin anar encadenant una representació rera l'altra.
Segons Grau, «tenim una llista prou llarga de gent que es dedica a l'escena per fer encara dues edicions més de Xiques». De fet, «en aquesta segona edició, tots els actors i els autors són nous, tret de Mosa Garcia, que l'any passat es va haver d'incorporar a darrera hora i per això aquest cop repeteix per poder gaudir de l'experiència de forma plena».
Pel que fa als espais, tal com va explicar Grau, «no hem pogut crera-ne cinc de nous perquè s'estan fent obres en una part de l'edifici». Tot i això, hi haurà tres escenaris inèdits, un altre que repetirà -el camerino- i un cinquè, el local de l'Agrupació Coral La Llàntia, que tornarà a formar part del Xiques però transformat. «Un dels llocs on s'hi farà un dels espectacles programats és el passadís que va del vestíbul fins al darrere del teatre», va comentar el coordinador general del projecte per donar una idea de fins on es pot arribar a fer volar la imaginació a l'hora de cercar nous indrets d'actuació.
En aquest sentit, Grau va recordar que «en la proposta de microteatre que vam organitzar al Kursaal de Manresa, un dels espais era el lavabo. La veritat és que no ho teníem clar, però a la gent li va encantar l'experiència de veure una obra en lloc com aquest».
Un gènere a l'alça
Del microteatre pràcticament no se'n sabia res fa uns pocs anys, però el format ha anat agafant volada progressivament i «actualment ja és fins i tot una forma de subsistència, té molta acceptació en el sector». Com a exemple del pes que ha agafat com a proposta per oferir al públic, Grau posa el cicle Testimoni Escènic que, des d'Avinyó, s'escampa per la Catalunya Central.
No obstant això, «el microteatre s'ha d'anar renovant contínuament» per no quedar enrere. «Per exemple, si en l'argument d'una obra hi ha un barber, portar-ne un de veritat que afaiti algú del públic», va reflexionar Grau.
