Hi ha idees que germinen i es van fent grans any darrere any senzillament perquè són bones i engresquen cada cop més gent. Així es podria sintetitzar el projecte de l'Orquestra de Collsuspina, que enguany compleix dotze anys a la localitat moianesa: una fita que en aquesta edició congrega una vuitantena de músics de diferents edats en uns assajos de sis hores diàries que culminaran el cap de setmana amb la celebració de dos concerts a la població amfitriona i a la veïna Moià.

«Jo soc de Barcelona, però amb la meva família en vam traslladar a Collsuspina l'any 2004», explica Daniel Vallejo, graduat en Pedagogia de l'Instrument per l'Escola Superior de Música de Catalunya i membre d'una família nombrosa i de fills músics. «El 2008, l'alcalde ens va demanar si podíem fer un concert a l'ermita romànica de Sant Cugat de Gavadons, un lloc petit i bonic que es volia recuperar com a espai cultural de la localitat», afegeix.

«Vam actuar jo, els meus germans i altres músics que hi havia pel poble i el seu entorn», recorda: «Vam ser, en total, divuit persones». D'aquella espurna inicial a l'explosió actual ha passat una dècada durant la qual Vallejo va passar de demanar als participants en la primera edició si, l'any següent, volien repetir, a una convocatòria que ara ja supera la vuitantena d'intèrprets.

L'èxit de la iniciativa va obligar a traslladar el concert del 2009 a l'església de Collsuspina perquè Sant Cugat s'havia quedat petit. «Es va animar més gent i vam arribar a ser una trentena de músics», apunta Vallejo: «I, al tercer any, ja vam veure que ens havíem de constituir com l'Orquestra de Collsuspina».

Portes obertes

D'on sortien tants músics d'un any a l'altre? «L'orquestra està oberta a qui vulgui prendre-hi part, cada any el cercle es va fent més gran, corre la veu i venen els amics dels amics...», admet Vallejo, que en cap moment ha pensat en convertir la iniciativa en una estada professional o un campus d'estiu per formar futurs músics. «Si féssim pagar, perdria tot l'interès», afirma l'impulsor del projecte: «L'únic pas endavant que vam dur a terme va ser muntar una associació sense ànim de lucre i triar una junta directiva. D'aquesta manera ja no havia de ser jo qui ho decidís tot. De fet, avui en dia no en formo part, em dedico a l'aspecte musical».

La clau, doncs, ha estat la bona acollida de la gent de Collsuspina, l'entusiasme dels qui repeteixen any darrere any i la voluntat de no deixar ningú pel camí. «Nosaltres no fem publicitat, no fem cap convocatòria, simplement ens posem en contacte amb la gent de l'any anterior i, si algú s'hi vol afegir, endavant», comenta Vallejo.

De fet, fins i tot «ha entrat alguna vegada algú que no sap tocar cap instrument, i el posem, per exemple, en la percussió. Tothom pot ajudar a la seva manera al bon funcionament de l'orquestra». Aquesta permissivitat, però, avisa Vallejo, no ha d'anar en detriment del rigor de l'orquestra. «Els que entren sense saber res, assumeixen un rol petit i no participen tant com els altres. Per tant, cadascú s'ha de preguntar si li compensa estar tres hores al matí i tres hores més a la tarda assajant», explica el director: «La resposta la donen aquells qui, durant l'any, aprenen a tocar un instrument per poder participar més en la següent edició».

Músics de nivell

«La clau és la motivació», apunta Vallejo. «El gruix dels músics són bons, gent que toca bé, i el seu exemple serveix per motivar els que no en saben tant. Tocar gent tant diversa, en nivell i en edat, és complicat, però la motivació és la clau», afegeix: «Per aquest motiu, en cap moment ens hem plantejat de fer dues formacions diferents, una per als bons i una altra per als que no tenen tant nivell. Separar-los haurà causat, a aquests segons, la desmotivació».

Collsuspina es va omplir d'activitat escènica el cap de setmana passat amb motiu de la celebració del festival Giracirc, i el dilluns van agafar el relleu els músics, que assagen sis hores diàries al Local Social Ramona Cabanas. Una rutina que es repeteix cada dia fins demà, divendres: «No estem en cap casa de colònies ni res d'això, ni hi ha cap logística d'aquest tipus. Tothom se'n va a casa seva quan s'acaba la jornada, ja que els músics de l'Orquestra de Collsuspina són dels pobles del Moianès i de llocs propers com Manresa, Sallent, Tona, ... I si algú és de més llusny i ha fet amistat amb algú de per aquí, doncs es queda amb ell durant aquests dies».

La creació del cor

Daniel Vallejo va compondre per al desè aniversari del projecte l'obra Ull de boira, basada en el llibre juvenil Ojo de nube, de Ricardo Gómez. Una peça per a solista, cor i orquestra que va motivar la creació d'un cor format per pares i mares dels instrumentistes i per altres persones de Collsuspina, explica l'autor.

«Després de l'estrena d' Ull de boira», diu Vallejo, «uns quants cantaires van voler continuar i van formar el Cor La Bufa, que assaja durant l'any sota la direcció de la soprano Núria Dardinyà. Són més d'una vintena, per això, al final al concert hi ha un centenar d'intèrprets!».

Ull de boira també s'ha representat fora de Collsuspina i, el 15 de novembre, es podrà escoltar a la sala gran del Teatre Kursaal de Manresa, amb la participació de la Coral Escriny de Santpedor, dirigida per Marc Reguant; i l'Escolania de Castellterçol, dirigida per Elisenda Cabero i Carles Farreras; a més de la Camerata Bacasis, dirigida per Jordi Coll; i l'Orquestra de Collsuspina, dirigida pel mateix Daniel Vallejo.

L'hora dels concerts

Des del primer concert fins als que van tenir lloc l'any passat, el conjunt orquestral de Collsuspina ha interpretat peces de grans autors com Bizet, Weber, Mozart, Bach, Britten, Dvorak i Sostakovitx, entre d'altres. El repertori de les dues actuacions previstes per aquest cap de setmana a la localitat amfitriona i a Moià, i que posaran la rúbrica a l'activitat duta a terme pel grup durant aquests dies, combina «la música clàssica i la contemporània», tal com explica Vallejo.

Al programa de les dues actuacions hi trobem el primer moviment de la simfonia Inacabada, de Schubert; Romances per a oboè, de Schumann, peces per a cor d'Eugene Butler, ... «i tres estàndards de jazz per als quals he fet arranjaments per a orquestra». A més, els espectadors també podran escoltar la música de la pel·lícula La història interminable, basada en la popular novel·la de l'autor alemany Michael Ende.

Primer a Collsuspina, dissabte, i, l'endemà, a Moià, l'orquestra exhibirà un cop més el potencial d'un projecte que es va posar en marxa gairebé sense voler i que, defugint de tota pretensió que no fos el gaudi de la interpretació musical en companyia, ha anat creixent fins a convertir-se en una cita indispensable del calendari cultural de l'estiu a la Catalunya Central. «Ningú cobra, no es fa pagar res a ningú i l'entrada als concerts és gratuïta», apunta Vallejo, satisfet de veure fins on ha estat capaç de créixer la iniciativa.