historias de miedo para contar en la oscuridad
? Estats Units, 2019. Terror. 111 min. Direcció: André Ovredal. Guió: Dan Hageman, Kevin Hageman, Guillermo del Toro, John August, Marcus Dunstan i Patrick Melton. Intèrprets: Zoe Margaret Colletti, Michael Garza, Austin Zajur, Gabriel Rush, Kathleen Pollard, Gill Bellows i Javier Botet. Pantalles: Bages Centre (Manresa) i Yelmo (Abrera).
Guillermo del Toro s'erigeix en un dels autors fonamentals del cinema fantàstic de les tres últimes dècades. El mestre de perles com Cronos i La forma del agua ha impulsat, com a productor i coguionista, l'adaptació a la pantalla gran de tot un seguit de textos escrits per Alvin Schwartz i il·lustrats per Stephen Gammell. El novel·lista nord-americà, especialitzat en la cultura popular, va sobresortir a la primera meitat dels vuitanta amb tres llibres, orientats essencialment cap als lectors juvenils, que recreaven llegendes urbanes i relats tradicionals de terror.
El mestre d' El laberinto del fauno, gran admirador de Schwartz, ha deixat la seva empremta personal en aquestes Historias de miedo para contar en la oscuridad. El film està ambientat en els Estats Units del 1968, un any paradigmàtic. La nit de Halloween, poc abans de les eleccions que farien president el nefast Nixon, un grup d'adolescents entren en una casa encantada i descobreixen un espectre maligne i un llibre maleït que els convertirà en hipotètiques víctimes. Aquesta premissa argumental aglutina tot un seguit de relats que aprofundeixen en els mecanismes bàsics de l'horror.
Guillermo del Toro confià la seva realització en el director noruec André Ovredal, un cineasta que excel·lí amb La autopsia de Jane Doe, una de les sensacions de l'edició del 2016 del festival de Sitges. El creador escandinau es confirma com un bon especialista del cinema de terror, però en aquesta ocasió el seu treball (aplicat, això sí) s'ha vist desvirtuat per una estructura narrativa, massa atenta a acontentar els seguidors menys exigents del cinema fantàstic, que hauria funcionat millor amb un enfocament sustentat en episodis independents.
No obstant això, amb Historias de miedo para contar en la oscuridad ens trobem amb una aproximació respectable al terror gòtic que aporta, d'altra banda, un toc de denúncia social (no és casual que un dels seus protagonistes sigui hispà) que cerca de forma intencionada els paral·lelismes amb l'actualitat.
