23 de agost de 2019
23.08.2019

«El tractament de la llum és el principal discurs de l'obra de Montserrat Acosta»

El Museu de la Pell d'Igualada recupera en una exposició la trajectòria d'una artista que va morir de forma prematura als 35 anys

22.08.2019 | 23:32
Pau Llacuna (esquerra) i Harold Graells, fill de Montserrat Acosta, davant d'un dels retrats que es poden veure a l'exposició

L'un és el fill de l'artista i l'altre un reconegut gestor cultural: tots dos han treballat, juntament amb Joan Graells, marit de la pintora, en el muntatge d'una mostra que retorna al primer pla una autora que va forjar un estil propi assumint el llegat dels grans mestres

Feia 35 anys que l'obra de l'artista Montserrat Acosta i Figuerola (Igualada, 1949-1984) no s'exposava a Igualada. Malgrat la seva mort prematura, deixà un dels llegats pictòrics més importants de la capital anoienca, que s'ha volgut recuperar amb l'exposició amb l'exposició Llum, intimitat i realitat. La tasca de reunir la mostra ha estat obra del gestor cultural i amic de la família Pau Llacuna, que, junt amb el marit de Montserrat Acosta, Joan Graells, i el fill de l'artista, Harold Graells, han escollit part de la seva obra per traçar el discurs i evolució d'Acosta, des de l'expressionisme d'uns primers traços més temperamentals fins a la representació d'una realitat a través de la captura de la llum en els objectes, i que Harold Graells assenyala com a «etèrica lumínica». En paraules de Llacuna, l'obra de Montserrat Acosta és aquella pintura etèria que «a través de la llum reflecteix tota la matèria». L'exposició es podrà veure fins al 15 de setembre al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia.


Com va anar la tasca d'agrupar les obres de Montserrat Acosta?

Pau Llacuna: Soc amic de la família des de fa molts anys. En el meu cas, també havia estat alumne de Joan Graells. D'aquests dos elements i, també, d'haver conegut Montserrat Acosta. Junt amb Harold Graells vam començar a treballar per fer aquesta exposició.

Harold Graells: Gràcies a un tríptic d'una exposició de la mare vaig poder llegir els apunts de Pau Llacuna referits a una exposició seva, on vaig poder recuperar la memòria de la meva mare. Ella va morir quan jo tenia 8 anys i vaig quedar molt desconnectat de tota la gent que la coneixia i de la seva història. Gràcies a Pau Llacuna hem recuperat l'obra pictòrica.

Quin ha estat el motiu de l'exposició?

P.Ll.: La tasca i la pintura de la Montserrat era pràcticament desconeguda, molt poca gent coneixia el seu treball. És una de les pintores importants que ha tingut aquesta ciutat i, també, una de les més prolífiques, tenint present la seva mort prematura. L'obra mostra una pintura ràpida, expressiva i amb molta força.

H.G.: Volia reivindicar la mare com a pintora que era, la seva memòria, i també, com a artista femenina. La mostra és una recopilació cronològica de tota la seva obra on es poden veure semblances, amb poques diferències, de Henri Matisse, Vincent van Gogh i Edgar Degas. Va ser una dona pintora que va morir als 34 anys i va començar als 14, i va deixar un llegat en un moment històric en què el 80% d'artistes eren homes. Un dels seus quadres, Interior davant la finestra, és un dels temes dels impressionistes: plasmar la llum que t'entra a casa. Podem assenyalar que és un patró dins l'estil pictòric que la mare conreà i que molts altres artistes nacionals i internacionals també han treballat.

Podríem parlar de tres temàtiques principals, que són el retrat, el bodegó i el paisatge.

P.Ll.: Sí, però el tema principal de la Montserrat, per a mi ha estat un: la llum. La captació de la llum és el principal discurs de la seva obra. Per tractar-la utilitza tres gèneres: el retrat, que conté el retrat familiar i l'executat per encàrrec, sobretot el bodegó, amb la presència d'un ram de flors i, en una certa mesura, el paisatge.

H.G.: La mare va ser una persona que va indagar en la visió pictòrica de totes les èpoques, des del fauvisme francès, l'impressionisme, va passar per un neoimpressionisme i pel puntillisme, fins a desenvolupar un estil propi, definit per Pau Llacuna com aquell quadre eteri que a través de la llum reflecteix tota la matèria. Va sortir dels estils i va crear el seu propi art a partir de l'acumulació dels mestres de la pintura.

Per què el tractament de la llum demana d'aquest color tan clar?

P.Ll.: La Montserrat té una evolució que va des d'uns primers paisatges en què remarca molt les figures i els contorns, en aquesta primera part podem dir que els objectes que retrata tenen sentit en si mateixos. A partir d'aquí hi ha una segona etapa, quan ella entra amb tota la força tractant el color i la llum. A través de plasmar la llum, comença a redibuixar els objectes. En aquesta segona part és la llum la que fa els objectes. Els perfils queden descompostos però la forma la recompon plasmant la llum que els redefineix. Per exemple, a la peça Bodegó, feta a contrallum, és quan acluques els ulls que els clars es difuminen i els forts s'enfosqueixen, mirant el contrallum de la pintura així és de la forma com l'espectador pot entendre el quadre.

H.G.: Pinta la llum en els objectes, té un element més místic, més sensible. Amb aquesta exposició he tingut l'oportunitat de catalogar l'obra i organitzar-la de forma cronològica, des dels primers quadres fins gairebé dels que resten dels anys 1983 i 1984. Hem pogut recollir obres que estaven en col·leccions privades d'altra gent. A la vegada, he pogut conèixer la mare a través de les anècdotes i converses dels propietaris dels quadres per la relació que van tenir amb la mare. Ha estat com tornar a conèixer qui va ser la mare, perquè va morir quan tenia 8 anys.

Ens en pot explicar algunes?

H.G.: Retrat de dona, la persona retratada em va explicar com era la meva mare en algunes esferes de la seva vida, per exemple, molt sensible i preocupada per l'entorn polític de l'època. Em va explicar moltes coses que per edat desconeixia. Durant la inauguració de l'exposició, la dona retratada va assistir a la presentació i en acostar-me a saludar-la em va preguntar: «Qui és vostè?». La senyora tenia d'Alzheimer. No podia recordar-se de mi però si de la mare i de les converses que havien mantingut feia més de 35 anys.

Què ha significat per a vostè, Harold, aquest exercici?

H.G.: Ha estat un exercici molt curatiu i molt significant. Descobrir tota la seva part interna, el seu món pictòric. Pintava l'ànima dels objectes i les persones. És una pintura que defineix molt bé l'esperit del que pintava. M'ha permès entendre què buscava ella en l'exercici artístic.

De la primera part en són alguns dels paisatges.

P.Ll.: En els paisatges podem veure el traç vigorós, ràpid, fet amb energia, com si no estigués acabat..., són pintures temperamentals. Més endavant, en retrata uns altres, que podem dir que són transparents, els perfils dels cossos i el terra es mesclen amb la llum que hi pinta i sembla que els objectes flotin.

El tractament dels ulls és diferent en uns i en altres. Per què?

P.Ll.: Algunes de les pintures exposades són els encàrrecs i els encàrrecs tenen un element important, i és que la persona retratada s'hi ha d'assemblar. En el moment en què fas un retrat, l'ull és una part essencial. En els retrats fets per encàrrec estaran molt més detallats. En canvi, en els nus, els ulls no destaquen tant. Amb tot, si ens fixem en el tractament del cabell, fons i cabell es combinen i el pentinat es perd amb el fons del quadre. Aquesta tècnica també la utilitza per retratar el mobiliari, on el perfil es va difuminant.

Quins altres aspectes va treballar?

P.Ll.: A l'exposició hi ha una mostra de les figures i els models que va crear en làmines A4 per a les empreses de gènere de punt d'Igualada. S'hi pot veure el traç i la facilitat que tenia pel dibuix.

Passejant entre les obres de l'exposició, m'ha semblat estar a les sales de pintura del Museu de Montserrat per l'afinitat entre l'obra de la Montserrat i els autors que hi ha allà penjats.

P.Ll.: Allà no hi ha quadres de la Montserrat. En l'exposició hi ha peces que formen part de col·leccions privades, i a més la Montserrat és encara una desconeguda. Potser la darrera mostra que es va veure d'ella va ser a l'abril del 1990.

H.G.: És la primera exposició que fem des de fa 35 anys.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.