El cor mai no para de bategar, com els somnis. Em dic Arlet, i vull fer màgia». Amb una veu en off que pronunciava aquestes paraules, un focus de llum al mig de l'escenari i una nena amb un vestit vermell asseguda sobre un cèrcol acrobàtic començava ahir Euphoria, un espectacle protagonitzat per vuit ballarines d'entre 9 i 16 anys que va combinar dansa, circ, acrobàcies i màgia.
L'espectacle tractava de l'Arlet, una nena petita que tenia el somni de ser maga. Un somni que es va anar difuminant a mesura que es va anar fent gran i es va anar creuant amb la tempesta de l'adolescència: canvis d'amistats, preocupació pel físic, incertesa, desconeixença i desconfiança en un mateix...
Per mostrar aquesta trajectòria en la vida d'una nena des que és petita fins que creix i topa amb la realitat, a l'escenari, que era circular i l'envoltava el públic, s'hi anava col·locant un llit, on l'Arlet, sempre vestida de vermell, hi tenia els seus somnis de fer màgia. A l'inici (la ballarina que feia de protagonista era de les més petites), aquests somnis eren alegres, on sortien nenes jugant i somrient. Amb acompanyament musical i d'il·luminació, aquesta innocència es va esvair i les persones felices del somni de l'Arlet es van convertir en monstres de malson. Havia arribat a la pubertat (aquí la ballarina que feia de protagonista ja n'era una altra de més gran). En aquesta fase, es va fer un reflex de la solitud davant d'un món dominat per les xarxes socials, la manca d'autoestima que tenen moltes dones davant el pànic de no complir amb els cànons de bellesa, els debats identitaris i, fins i tot, la renúncia dels somnis d'infància que, en el cas de la protagonista, era fer màgia.
Un tercer canvi de la ballarina que actuava en el paper d'Arlet va conduir a la part final de l'espectacle, el de la maduresa, l'autosuperació i lluita pels propòsits personals. En aquesta part de l'actuació l'Arlet venç les seves pors i aconsegueix ser maga. Les ballarines van sorprendre el públic fent el clàssic truc de fer desaparèixer una persona.
El vestuari, la il·luminació, les coreografies, que combinaven estils com la dansa contemporània, clàssica, acrobàcies i, fins i tot, una mica de claqué i la proximitat física de l'escenari amb el públic, van fer que els espectadors s'endinsessin en la història, que reflectia els conflictes interns de les dones quan es fan grans i deixen enrere la infantesa.
Així doncs, l'espectacle va ser un homenatge reivindicatiu a la dona i a tot aquell que lluita per aconseguir els seus somnis.
La història de l'Arlet és un paral·lelisme amb el cas de les vuit ballarines, que s'han format a l'estudi de dansa Fòrum Licano i que han lluitat per començar a complir el somni d'esdevenir ballarines professionals. A mans de la productora manresana Sàndal Produccions, Euphoria és per a elles la màgia de l'Arlet, ja que es tracta de la primera gira semiprofessional que han fet i que va culminar ahir a Manresa. Anteriorment havien actuat a Lliçà de Vall, Figueres i Pals.
