Sona el Cor dels Pelegrins de Tannhäusser, de Wagner, i sobre la façana de l'església del monestir de Sant Benet de Bages es projecten pintures de l'artista alemany Caspar David Friedrich. Apoteosi romàntica: una quarantena llarga de visitants inicia el recorregut per les dependències del cenobi benedictí aclaparats per una benvinguda escenografiada amb un turó ple d'espelmes a l'espai de l'antic cementiri. Aquesta imatge es repeteix els divendres i els dissabtes des de mitjan juliol i tothom qui ho vulgui la pot protagonitzar fins al proper 7 de setembre amb la visita guiada L'ànima romàntica de Món Sant Benet.
«De la ruïna romànica a l'espai romàntic», avisa els espectadors Judit Augé -que guia el recorregut juntament amb Montse Palau- per copsar en un eslògan el viatge a través dels segles que està a punt de començar. Món Sant Benet munta cada estiu una visita nocturna amb un argumentari diferent a partir de dos eixos permanents: l'edifici religiós del segle X i l'adquisició del conjunt feta, a l'inici del XX, per Elisa Carbó, la mare de Ramon Casas, un dels grans representants del modernisme pictòric a Catalunya.
El valor afegit d'aquesta edició de les visites és la música en directe, que es pot escoltar en tres espais del recorregut -pati de la Creu, galeria de Montserrat i celler- amb un trio instrumental «estrany però interessant: violí, viola i violoncel», tal com indica Lluís Grané, pianista i assessor musical del projecte. Marçal Pàmies, Marina Soler i Clàudia Romaní són els tres intèrprets des del 16 d'agost; el primer torn el van cobrir Javier González, Johan Gregory Rondón i Laura Isbert. Tots, formats a l'Escola Superior de Música.
Somnis i ideals
La llibertat de l'esperit, els sentiments nacionals, l'exaltació de la individu i la magnificència de la natura són alguns dels conceptes que defineixen el romanticisme, sovint representat gràficament per enormes runes decadents en entorns de vegetació exuberant i invasiva. El monestir que es van trobar Elisa Carbó i els seus fills el 1907 contenia racons dignes d'un oli de Friedrich. De fet, els nous propietaris van adreçar una mirada romàntica a l'edifici i la restauració encomanada a Puig i Cadafalch es va centrar a revitalitzar les seves arrels medievals, un altre ingredient essencial de l'ideari romàntic.
Quan arriben al pati de la Creu, els visitants poden escoltar la interpretació en directe del primer moviment del Trio op. 3 núm. 1 de Beethoven, «un compositor de l'època clàssica, que podem inscriure inicialment en el classicisme, com Mozart i Haydn, però que va trencar totes les normes i va portar la música a fer un salt endavant cap al romanticisme. Va ser un visionari», explica Grané. De l'autor de Bonn també es toca part de la Serenata en re major op. 8 i, de Schubert, els dos primers moviments del Trio D. 581.
El claustre, coronat per xiprers alts i i vegetació que s'enfila pels murs com un jardí romàntic, va ser un dels espais on va intervenir l'arquitecte amic de Ramon Casas. La llum tènue, la projecció de poemes de Goethe, Novalis i Holderlin i de quadres de Friedrich -en altres espais n'hi ha de John Constable i William Turner- i el Clar de Lluna de Beethoven confereixen una aura màgica a l'estada dels visitants en aquest racó.
La contemplació de les partitures de Chopin que feia servir la família, la interpretació musical a la galeria porxada de migdia, l'opulència burgesa de les estances privades i la cloenda amb Schubert a l'antic celler gòtic són altres perles que el recorregut reserva als visitants.
