chicos buenos

? Estats Units, 2019. Comèdia. 95 minuts. Direcció i guió: Lee Eisenberg i Gene Stupnitskky. Intèrprets: Jacob Tremblay (Max), Keith L. Williams (Lucas), Brady Noon (Thor), Molly Gordon (Hannah), Midori Francis (Lily), Millie Davis (Brixlee), Josh Caras (Benji) i Will Forte (pare del Max). Pantalles: Bages Centre (Manresa) i Multicines (Abrera).

La comèdia nord-americana del segle XXI està marcada per una especialitat, adreçada fonamentalment al públic juvenil, que ha explotat sense complexos (i sovint amb molt poc talent) un vessant declaradament gamberro i eixelebrat, carregat de pretensions suposadament transgressores. Supersalidos, de fa 12 anys, s'erigeix en una de les mostres paradigmàtiques d'aquest corrent. Els seus guionistes (Evan Goldberg i Seth Rogen) són precisament els productors de Chicos buenos, que segueix fil per randa la mateixa línia del famós (i sobrevalorat) títol de Greg Mottola.

El film descriu les innombrables peripècies que viu un noi de dotze anys, Max, per poder assistir amb garanties a la seva primera festa de la morrejada. Amb l'ajut dels seus dos millors amics, Lucas i Thor, intentarà aconseguir el dron del seu pare. I aquesta serà la primera de tota una cadena d'aventures embogides en què els tres protagonistes aniran subvertint (robaran, faran xantatge, traficaran amb drogues) els codis morals i legals imperants.

La pel·lícula ha estat classificada R als Estats Units (una etiqueta que restringeix el seu accés), però ens trobem, per enèsima vegada, amb un altre foc d'encenalls. O sigui, una disbauxa teòricament insolent i provocadora (els protagonistes només aspiren a aprendre a fer petons i beure cervesa), però que no va més enllà d'una insolència inofensiva i sustentada en una comicitat xarona i repetitiva. Només es pot salvar algun gag hilarant (relacionat amb joguines eròtiques) en una cinta perpetrada per Gene Stupnitsky i Lee Eisenberg (guionistes de Bad Teacher, la sèrie i el llargmetratge) que aspira a ser una versió preadolescent de l'esmentada Supersalidos. Chicos buenos no aporta les dosis de sarcasme intel·ligent suficients per poder transcendir el seu concepte inicial i tranformar-lo en una mirada mordaç i perversa sobre la falsa innòcencia infantil.