Tenien molta raó els quatre Beatles quan cantaven allò de «all you need is love»: a la platea d'un Kursaal ple de gom a gom -es va exhaurir tot el taquillatge- hi havia avis que recordaven amb nostàlgia la joventut marcada pel quartet de Liverpool, parelles que van viure la potent irradiació sociocultural del grup més decisiu de la música moderna i joves encisats per unes cançons que són patrimoni universal. Davant d'un públic entregat a la causa, els hits dels Beatles van sonar al teatre manresà gràcies a Rubber Soul, una formació bagenca integrada per Joan Fons (baix), Carles Ladrón de Guevara i Jordi Ribot (guitarres) i Jordi Vendrell (bateria), acompanyats de fins a onze músics més en alguns temes.

«Us volem oferir un viatge per l'univers Beatle», va explicar Jordi Ribot, l'ànima del projecte fundat fa un any i mig, i va fer broma tot seguit en assegurar que «el grup va escriure 226 cançons i no les farem totes perquè demà encara hi seríem». Evocant la seva beatlemania, va rememorar que «quan era petit, va arribar a casa una cinta de casset que em va injectar el virus del Beatles per a tota la vida. Jo anava posant ara la cara A, ara la cara B... i no sabia què deien. Una d'aquelles cançons em va sorprendre molt, perquè tenia unes veus molt harmòniques... Eleanor Rigby!». I amb la complicitat d'un quartet de corda, els Rubber Soul van tocar un dels temes més bells del repertori.

El concert, precedit d'una notable expectació, va començar amb Drive My Car i I Want To Hold Your Hand. I si la producció de Ringo Starr, John Lennon, Paul McCartney i George Harrison va ser tant extensa com eclèctica en un context general de pop i rock, les 25 cançons que Rubber Soul van interpretar ahir a la tarda per cloure la festa major també va englobar diferents registres: així, les següents peces van ser Michelle, Nowhere Man -moment que Joan Fons va aprofitar per destacar la capacitat vocal del quartet anglès-, I Saw Her Standing There i Paperback Writer.

Rubber Soul intentava encendre una platea a l'inici més expectant que animosa, però que no va trigar gaire més a corejar, aplaudir i respondre amb efusivitat la intensitat emocional de la vetllada. I en l'intent no estaven sols: Guillem Cardona, Xavier Planes i Anna Mariscal (trompetes), David Gès (saxo tenor), Joan Ramon Quirante (trombó i flauta travessera), Rebeca Olmedo i Marc Badia (violins), Núria Gorchs (viola), Adriana Alsina (violoncel) i Dani Serrano (percussió), a més del teclista Edu Puigrodon Wichi, convertit en el cinquè Beatle, van fer encara més gran la dimensió orquestral que en el seu moment van prendre algunes de les seves cançons.

Come Together, Get Back, Something -en què va sortir el quartet de corda-, l'esmentada Eleanor Rigby, la irònica Taxman -creada per Harrison en honor als recaptadors d'impostos-, l'energètica Help!, Day Tripper, Lady Madonna -amb la secció de vents en escena-, la bonica Penny Lane, la influent Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band i With a Little Help From My Friends.

El concert vivia un permanent estat d'ànim àlgid que va continuar amb While My Guitar Gently Weeps, Back In the USSR, Here Comes The Sun -la cançó dels Beatles més reproduïda a Spotify, segons Fons- i Strawberry Fields Forever. Aleshores, va ser el torn d' All You Need Is Love, una emotiva interpretació de Let It Be amb Joan Fons al piano i la veu, i l'aplaudidíssima Hey Jude amb tota la formació sobre l'escenari. El Yesterday de Ladron de Guevara va ser la cirereta d'una vetllada inoblidable que es va cloure de nou amb Sgt. Peppers.