Fent un recorregut per la seva trajectòria professional, ja n'hi hauria prou per dedicar aquest article a Jaume Soldevila (Manresa, 1941), però a més de la seva dedicació a l'ofici d'aparellador batega dins seu la vocació artística. Una exposició que es pot visitar a la seu de la delegació del Col·legi d'Aparelladors de Barcelona a les comarques del Bages, Berguedà i Anoia repassa la seva empremta a l'espai públic de la ciutat amb el títol d' Escultures urbanes.

«Sempre he estat una persona autodidacta», explica Soldevila mentre agafa la llibreta i el bolígraf i fa un esbós d'una de les quatre escultures que s'ensenyen fins al 30 de setembre a la mostra, juntament amb una dotzena de plafons on es dona testimoni de les escultures que porten la seva firma i hi ha instal·lades en diferents punts de la ciutat. Un gruix rellevant, però alhora tan sols una part de la seva extensa producció creativa, que inclou també medalles, plaques, murals i cartells.

La presència de les escultures de Soldevila per la geografia urbana s'estén pels quatre punts cardinals de la capital bagenca. En trobem al parc del Puigterrà -amb el monument a la nissaga dels músics Juanola-, a la plaça Bages (homenatge a la comarca), a la cruïlla dels carrers Arquitecte Oms i Cardenal Lluch (recordant la primera pista de tennis que hi va haver a la ciutat), a les instal·lacions del Club Tennis Manresa com a reconeixement als socis, a la plaça Infants (en honor de la Llum), a l'escola La Salle (amb motiu del centenari del centre), al parc Abat Oliba (per commemorar les noces d'argent del Col·legi d'Aparelladors) i, sobretot, a la plaça Cots.

Allí, l'any 1963, quan la dictadura franquista estava en el seu apogeu, un jove Soldevila hi va situar el monument a la Sardana després de guanyar un concurs de projectes convocat amb motiu de la proclamació de Manresa com a Ciutat Pubilla de la dansa nostrada. Ell mateix va dirigir, cinquanta anys després, la restauració que va tornar a deixar en bones condicions una escultura que havia patit alguns desperfectes.

Fora de la ciutat, també trobem la petjada de Soldevila en intervencions com el monument dedicat a Lluís Companys, a Sant Joan de Vilatorrada, i el que, a Talamanca, rememora l'última victòria de l'exèrcit català en la guerra contra els Borbons.

«Sempre he estat vinculat a l'art i a diverses entitats de la ciutat», recorda Soldevila. «Quan faig un monument, m'agrada posar-hi elements simbòlics que convidin l'espectador a trobar-hi el significat, perquè han d'explicar a qui estan dedicats i per què», i afegeix que «en les meves obres hi ha un component realista, però també abstracte».

L'artista exemplifica el detallisme amb què cuida la simbologia amb el monument del president Companys: «hi ha gent que, després de fer-lo, em venia i em deia que l'havien trencat. Però no és així: és que l'escut que hi ha està escapçat expressament com a símbol de la Generalitat de Catalunya trencada. I en el conjunt també s'hi poden observar quatre forats de bala, els quatre trets amb què van afusellar Companys».

Jaume Soldevila desprèn entusiasme quan conversa i rememora la llarga trajectòria que encara continua, tot i que podria estar jubilat. Té nous projectes al cap i ganes de posar més monuments a l'espai públic, com un de dedicat al romànic que vol ubicar en un lloc com Sant Benet. «M'agrada treballar amb el travertí, el ferro corten, el formigó, l'arenisca i l'acer inoxidable», explica, conscient que tot i que el disseny sempre és seu, en l'acabat de les escultures sempre hi intervenen decisivament professionals com els industrials del metall i els picapedrers. L'exposició és un compendi de la personalitat creativa d'un aparellador amb ànima d'artista.