Els espais més amagats del Teatre Conservatori de Manresa són els protagonistes de la tercera edició del festival de microteatre Cop d'ull, que després de dos anys al Kursaal es trasllada a la recerca de nous racons. Enguany es posen en escena quatre obres inèdites, que es poden fins aquest dissabte, de 6 de la tarda a 8 del vespre, en format de circuit tancat. Cinc funcions que començaran cada 30 minuts amb un inici de recorregut, a la platea, on s'explicarà una breu història del Conservatori a càrrec de l'actriu Anna Selga, que serveix per posar en context als espectadors. Aquest certamen es distingeix precisament per utilitzar com a escenari els racons menys habituals del teatre, aquells que l'espectador no coneix. Així doncs, exhaurits els espais recòndits del Kursaal, el Conservatori ha pres el relleu d'aquest festival que reuneix una vintena d'artistes de Manresa i el Bages.

Per a l'actor Jordi Figueras, director de l'obra Melodia de l'oblit, «la interpretació de cada peça ve molt delimitada per l'espai. En el nostre cas vam tenir una sensació d'oblit, de certa malenconia». Les obres tenen lloc en 4 espais diferents del teatre: l'ull de les escales, darrere l'escenari o els passadissos. «La majoria dels espais no tenen un nom però aprofitem la forma de claustre que té el Conservatori», explicava ahir una de les coordinadores de la proposta, Sílvia Sanfeliu, durant la presentació del certamen. Les obres han estat dirigides per diferents actors, com Figueras, però també hi ha peces escrites de manera col·lectiva, com Les germanes Ortloff.

Una de les novetats respecte a les dues primeres edicions és que enguany el circuit és tancat. «Volem que es mirin totes les obres, si te'n perds una es perd l'essència del conjunt», subratllava Albert Ruiz, també a la coordinació amb Sanfeliu i Alba Aloy. Per tant els espectadors han de seguir el recorregut, que comença a l'entrada del teatre i és circular. Després de la benvinguda que fa Anna Selga a la platea del Conservatori, el circuit continua amb la peça de teatre musical Lamarr, el muntatge de teatre de text Pel seu propi peu i Melodia de l'oblit i la peça de gest-dansa Les germanes Ortloff. A cada representació hi poden assistir una quinzena d'espectadors. La frase De quin peu calces? lliga el conjunt de les obres, creades a partir d'aquesta premissa. L'elecció dels espais, segons Albert Ruiz, la van fer els mateixos actors després que des de l'organització se'ls fes un guiatge pels diferents punts amagats del teatre. «Hem hagut d'adaptar-nos i el procés creatiu ha vingut delimitat pel lloc on representem l'obra», apuntava el director de Les germanes Ortloff, Marc Antoine Picard.

Tots els actors, ballarins, dramaturgs, directors i músics que participen en el microteatre són bagencs, tot i que la majoria actuen fora. «És important que Manresa continuï fent activitats així. Hi ha talent», diu Figueras.