Exposar per la Festa Major de Calaf és, alhora, una il·lusió i una obligació autoimposada per l'artista local Ramon Puigpelat (Casp, 1961). Així té el deure de treballar per poder mostrar la seva obra cada any. Tot i que aquest 2019 ja ha fet una altra exposició: el gener, a Guissona. Viu una època de treball intens, i s'aboca a l'experimentació en la representació del cos humà amb un material noble: el cartró.

«Ja havia fet molts paisatges sobre cartró amb pintura a l'oli i ara he reprès aquest material», apunta. Entre els cartrons amb els quals treballa, «n'hi ha d'enormes» i per això a l'espai escollit per exposar, la capella del Centre de Recursos per a l'Ocupació, només hi ha pogut encabir 12 pintures: «N'hi ha que omplen una paret». Totes les creacions les ha fet expressament, tenint en compte l'arquitectura de la sala.

«Tot va sorgir d'un cartró en el qual va sorgir un nu femení i que era molt estret i allargat que vaig intuir que podria anar en una paret d'aquest centre. A partir d'aquí vaig començar a muntar-ho tot», explica. La seva forma d'enfrontar-se artísticament al cartró l'ha anat variant, i ara comença tacant el cartró amb oli de llinosa (garrafes d'oli industrial) amb secatiu (que accelera l'assecat). «És un procés molt lent i se'n llencen molts, de cartrons. Pots posar-hi massa o poca qualitat d'oli... i, a més, cada cartró respon diferent i t'hi has d'adaptar», i afegeix que «hi ha cartrons que, en obrir-los, ja em suggereixen què fer». Els cartrons, d'embalatges de neveres, de teles... els va a buscar a les botigues d'electrodomèstics o els recull de les escombraries. I a partir de la taca, Puigpelat acaba definint el dibuix amb pintura negra.

I d'on sorgeix l'obsessió per la figura humana, especialment la femenina? D'una banda, del que ens ha arribat de les escultures clàssiques i, de l'altra, «m'interessa molt el Tàpies pelut, la seva relació amb el cos, perquè també estic fent els meus anys i tracto temes com la malaltia, la mort...».