Un barri el fa la seva gent. La que hi viu, la que hi treballa. La que fa dècades que trepitja els seus carrers, la que ha decidit instal·lar-s'hi darrerament. Els joves, els vells, els nouvinguts... La gent del barri. Amb aquesta premissa, que vol capgirar la imatge negativa i degradada del Barri Antic de Manresa, l'associació de veïns del barri va encarregar al fotògraf manresà Xavier Serrano que retratés una vintena dels seus veïns i veïnes per oferir una imatge representativa «de la vida real del barri i de la seva gent», explica Anna Martínez, presidenta de l'entitat veïnal des de fa sis anys.

Són vint retrats i vint vivències que, diu Martínez, «respiren el dia a dia del barri. La història la fa la gent, no els edificis». Cada retrat explica qui és el protagonista, la vinculació amb el barri i una pinzellada de la seva vida. Com el de la gitana catalana Nati Cortès, que es dedica a la venda ambulant, veïna de Santa Llúcia -i de la presidenta Martínez- que havia viscut als pisos que hi havia al carrer de Sant Marc. Cortès és la cara del cartell de l'exposició #SOCBARRIANTIC, que s'inaugurà avui a les 7 de la tarda a l'Espai Plana de l'Om i que es podrà visitar fins al 22 de setembre, cada dia, de les 6 de la tarda a les 9 del vespre, amb entrada lliure.

Una tria difícil

La tria d'aquesta vintena de veïns i veïnes ha estat, explica Martínez «molt difícil. Ha quedat fora molta gent que també mereixeria el seu espai». Però l'entitat veïnal i el mateix autor tenien clar que una mostra com aquesta sempre serà parcial. Això sí, la declaració d'intencions és la mateixa. Com explica Serrano, «donar visibilitat a la gent del barri» a través d'una elecció fotogràfica -feta per l'AV- que reivindica l'«orgull» de pertinença i que representa «la diversitat», de persones i de realitats, «que conviuen dia rere dia en els nostres carrers i places», subratlla Martínez. Veïns i veïnes com Lluís Armengol, propietari al carrer Sobrerroca de la casa natal de Manuel Oms i de Prat; l'actriu Txell Vall, fotografiada al teatre dels Carlins; Montse Nadal, de l'estanc número 11 del carrer Vilanova; el dibuixant Manel Fontdevila, retratat en una de les finestres del seu pis, a la Buressa, o Tània Infante, una cardonina perfectament integrada al Barri Antic i presidenta actual de la UBIC, a la Baixada dels Drets. Que ningú no s'equivoqui: no es tracta de mostrar cap situació idílica, però sí d'allunyar la imatge decadent i conflictiva que sovint acompanya el barri. Oferir, com diu Martínez, «una altra mirada».Una idea i un encàrrec

La idea d'aquesta exposició, explica la presidenta veïnal, fa temps que s'havia plantejat. Havien vist, diu Serrano, un altre projecte fotogràfic de l'autor, @street.wishlist, on el manresà (@serranillu) fotografia gent d'arreu, al carrer, en un entorn urbà i els demana un desig. L'objectiu era «traslladar el tipus de retrat» a la proposta manresana. L'encàrrec li van fer el primer trimestre d'aquest any i a l'agost començaven les sessions fotogràfiques: «La setmana passada encara fèiem la darrera foto», diu.

Les indicacions, diu, eren precises: un cop feta la tria de persones per part dels promotors de la mostra, es tractava de buscar els espais, interiors i exteriors, i de treballar en la creació artística. Retrats a la Seu, a la plaça Major, a l'acabada de remodelar Baixada dels Drets... Amb alguns dels veïns ho va tenir molt clar: «Txell Vall volia que sortís als Carlins, o la dissenyadora Alba Martínez, de Killing Weekend, a l'exterior del seu establiment». Amb d'altres van provar diferents espais, com amb Nati Cortès, que surt retratada a la plaça del Carme, al costat del mural dedicat al periodista manresà Josep Maria Planes. Ser-rano està convençut que l'exposició agradarà. Tant als veïns del Barri Antic («els mateixos protagonistes de les fotos encara no s'han vist») com a la resta de veïns de la ciutat: «Es tracta que la part humana prevalgui sobre la façana vella que s'associa a aquest barri, reivindicar la gent i els carrers per veure'ls amb ulls nous».

A Serrano, que va néixer al Barri Antic, on va viure fins als 27 anys, aquesta feina li ha servit, d'una banda, per «recuperar els records que tenia del barri i, de l'altra, per «aprendre a fer retrats, perquè jo soc, sobretot, fotògraf de carrer. Ha estat una gran experiència», diu. Com la d'entrar al Convent de les Caputxines per fotografiar la germana Pilar.