L'Àrtic s'està omplint de militars amb banderes de països com Rússia, Estats Units i Canadà, entre d'altres. L'escalfament global, amb el desgel de grans glaceres i del casquet polar, possibilita obrir noves rutes comercials que fa uns anys eren impossibles pel glaç, i la regió s'ha convertit en l'epicentre d'una nova tensió geopolítica. La càmera del fotoperiodista canadenc Loulie Palu ha estat testimoni de l'escalada militar que hi ha hagut d'ençà que Rússia va enviar un submarí a plantar una bandera al fons marí.

És un dels molts reportatges fotogràfics que es poden veure al festival de fotoperiodisme de Perpinyà Visa pour l'Image, que aquest any mostra altres temes d'actualitat com el maltractament d'animals salvatges en zones turístiques o el patiment i el periple de dones que volen avortar en països on aquesta pràctica és il·legal i està castigada. Les exposicions del festival, que aquest any ha arribat a la 31a edició, es troben en antics equipaments del centre històric d'aquesta ciutat de la Catalunya Nord, com el convent dels Mínims, l'església dels dominicans o l'antiga casa senyorial Hotel Pams. Les mostres fotogràfiques del Visa pour l'Image es poden veure fins al 15 de setembre.

El veterà i reconegut certamen és una possibilitat per als visitants de submergir-se, a través de les imatges de reconeguts professionals del fotoperiodisme, en realitats que molts cops queden amagades i veure el vessant més humà de conflictes que marquen l'agenda de la política internacional.

Els responsables del festival estan avesats a mostrar al públic les imatges dels grans conflictes. Per aquest motiu, en l'edició d'enguany no falten reportatges d'indrets en guerra com Síria o Iraq, en què els fotògrafs Ivor Prickett i Abdulmonan Eassa mostren les cruentes batalles per liquidar Estat Islàmic i les dificultats dels habitants per recuperar una normalitat en un paisatge devastat. Tampoc falten indrets com Iemen o Líbia, un país sense llei on faccions armades lluiten per fer-se seu el territori.

Però el festival té un públic fidel que hi va cada any, i l'organització, per no repetir temes, també mostra altres exposicions, de caire més social i igualment colpidores. En aquest sentit, un dels treballs fotogràfics que més impressiona és el de la fotògrafa americana Lynsey Addario sobre les morts de dones embarassades que no poden avortar al seus països. Una realitat que provoca, segons l''scrit que introdueix l'exposició, que més de 800 dones morin cada dia com a conseqüència de complicacions en l'embaràs o el part. La càmera d'aquesta reportera gràfica entra en les històries personals de dones que volen avortar i que, per fer-ho, van a instal·lacions il·legals sense garanties sanitàries o es desplacen a altres països. La reportera assegura que el 60% o el 70% d'aquestes morts serien evitables.

La caravana d'immigrants de l'Amèrica Central que es dirigien als Estats Units amb l'esperança d'una vida millor, i que es van trobar un camí ple de fatalitats, és una altra de les històries. La dura situació de Veneçuela, les manifestacions amb disturbis dels Armilles Grogues de França, el maltractament d'animals salvatges en zones on els turistes es desplacen per veure aquestes espècies, la contaminació del gran llac Victòria -a Àfrica Central- i les excentricitats delirants de comunitats cristianes als Estats Units acaben de configurar l'amalgama de temes que serveixen, també, per prendre consciència del món en què vivim actualment.

El festival va donar el tret de sortida del 31 d'agost, i l'al·licient de la primera setmana, a part de les exposicions, és que els autors dels reportatges de fotografia hi són presents i expliquen als visitants les peripècies per elaborar el treball periodístic. El fotògraf d'Associated Press Dar Yasin va tenir l'oportunitat d'explicar l'espiral de violència en què s'ha vist immers el Caixmir, una regió de majoria musulmana ancorat entre Índia i Pakistan des que la retirada dels britànics el 1947 partís el territori indi amb la creació d'un nou país, Pakistan. «La situació s'ha complicat molt els darrers mesos, hi han crescut el nombre de víctimes mortals en mans de soldats indis, i les restriccions de telefonia mòbil i la connexió a Internet és absoluta», explicava davant un públic que escoltava atentament el relat d'aquesta realitat que passa desapercebuda en els mitjans occidentals.

Tot i que aquesta setmana ja no hi ha activitats, i el festival se centri en les exposicions, és una oportunitat per recórrer tots aquests països amb problemes i realitats socials dures a través de les fotografies mentre es visita el centre de Perpinyà, que ha estat un any més la capital europea del fotoperiodisme amb aquest festival de referència.