No hi ha res que connecti tant amb el passat com la música. I, potser, tampoc hi ha res que tingui la capacitat de transformació i connexió que té una cançó, una veu. El cantautor valencià Paco Ibáñez (1934) torna demà al teatre Kursaal de Manresa després d'actuar-hi el 2013, en l'escenari on va cantar per primera vegada després de 20 anys d'exili, el 1968. Un teatre especial. La música és record. Anna Rotllan és l'organitzadora de la Franco-phonie, una cita d'homenatge a la llengua i a la cultura francòfona que s'ha convertit en tota una tradició a la ciutat bagenca, on va actuar ara fa quatre anys el cantautor valencià. Però per a Rotllan, la figura de Paco Ibáñez ha estat, des dels anys 70, una «vocació».

Rotllan ha estat durant molts anys professora de francès. El seu amor no només per aquesta llengua sinó per la cultura i la música franceses l'han fet estar fortament lligada al país veí. «Als anys 70 vaig anar a impartir classes de castellà a França, i va ser a través de la figura de Paco Ibáñez que els meus alumnes en van aprendre», explica Rotllan. A través dels poemes d'autors espanyols i llatinoamericans versionats pel cantautor valencià, desenes d'alumnes francesos van aprendre una llengua nova. El poder de la música. «Sempre he admirat Paco Ibáñez, no només per la veu sinó sobretot pel missatge i la valentia de les seves cançons durant el franquisme», explica Rotllan.

La figura del cantautor era més reconeguda en aquells temps a França, on hi va residir durant molts anys, que a Espanya. La influència d'autors com Georges Brassens va ser molt important en la música d'Ibáñez. «Soc una enamorada de la música francesa, per això organitzem des de fa vint anys la Francophonie a Manresa», explica Rotllan. De fet, en l'edició del 2015 hi va participar la cantant francesa Marie d'Épizon, que ha estat sempre una de les veus preferides d'Ibáñez. En aquella edició, el cantautor valencià va ser el padrí del certamen. «Va ser molt bonic, va venir i després vam anar a sopar tots plegats, vam poder compartir una estona junts», assenyala Rotllan. Als dos els uneix la passió per la cultura francesa. «La figura d'Ibáñez va ser la d'un pont entre dues cultures, entre dues llengües en temps molt difícils», remarca la manresana.

Amb 85 anys, el cantautor retorna al Kursaal cinc anys després del seu últim concert. «Jo no el vaig veure la primera vegada que va cantar al Kursaal (1968) però l'he anat seguint des d'aleshores. Porto tot l'estiu emocionada esperant que arribi el dia del concert. Espero poder xerrar una estona amb ell». La música és la millor memòria i el millor llegat. La de Paco Ibáñez és la que lliga més d'una generació a una època passada, a uns records. Des del concert del 1969 a l'Olympia de París fins, 50 anys més tard, la trobada al teatre Kursaal. Dos concerts ben diferents units per la capacitat de la música de fer tornar la gent a un moment concret.