L'escriptor Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965) recupera en el seu nou llibre, Homenatge als caiguts, vuitanta de les històries de quan col·laborava entre el 2006 i el 2008 en el programa El matí de Catalunya Ràdio, junt amb Antoni Bassas, i on reivindica la narrativa davant l'estricta opinió. La idea, explicava divendres, va sorgir de l'editor de Rosa dels Vents, Joan Riambau, el qual considerava que es tractava d'uns textos que eren «tresors» i que havien d'arribar als prestatges.

En tan sols dos minuts, cada dijous, i en la contraportada de l'espai radiofònic, l'autor de Victus i La pell freda abordava qüestions diverses, des de la del famós pollastre Mike, d'una granja americana de Colorado, que va viure diversos mesos sense cap, fins a la relacionada amb la jove Juliane Koepcke, que va sobreviure a un accident d'aviació tot i caure des de més de 10.000 metres, asseguda al seu seient, cordada amb el seu cinturó de seguretat, fins a una àrea selvàtica.

Sánchez Piñol, molt satisfet de com ha quedat dissenyat el volum, creu que el llibre suposa una «victòria de la narrativa per damunt de l'actualitat, els relats són perfectament vigents perquè em vaig evadir de la realitat, que no m'interessa, encara que ella s'interessi per mi». El seu únic objectiu, diu, era «explicar històries, que han perdurat precisament per això, perquè tenien tres actes i una tendència a la universalitat, encara que n'hi ha algun sobre Renfe que continua sent vigent», explicava irònicament. Dilluns començava a pensar el tema, dimarts escrivia una primera versió, dimecres la reescrivia i dijous, «abans de sortir de casa, encara retocava, era molta feina». Malgrat això, però, també pensava que aquests textos eren «volàtils, i que l'endemà només servirien per embolicar el peix». «La veritat és que no els vaig guardar, perquè tinc una idea intranscendent d'allò que escric i, per tant, s'han hagut de recuperar dels arxius de Catalunya Ràdio».

Per a l'escriptor, el llibre també serveix «per examinar els límits existents entre realitat i periodisme, amb tots els textos dissenyats perquè la gent s'ho passi bé. Són relats amens i divertits», remarcava sense falsa modèstia. Antropòleg que escriu i escriptor que fa antropologia, segons precisava, per a l'autor el llibre és com «una petita càpsula que conté molts mons» amb una perspectiva « piñoliana», amb «rerefons moral» però sense «sermons: cada lector ha de treure les seves conclusions».

Segons Sánchez Piñol, tornaria a escriure sobre els mateixos temes que llavors, encara que el context polític sigui molt diferent perquè defuig de l'opinió i la tertúlia. «Com a ciutadà tinc les meves opinions, però jo no soc polític i segurament, encara més que llavors, en aquest moment em refugiaria en la narrativa».

Autor emblemàtic de La Campana, que el mes de juliol passat va ser comprada pel grup Penguin Random House, Sánchez Piñol subratllava que «jo entenc de lletres, no de números, i si s'ha pres aquesta decisió suposo que serà el millor per a La Campana, però em sap greu, encara que no ho puc criticar». L'autor explica que va començar a parlar del llibre amb Riambau abans de conèixer-se la venda de La Campana.