14 de setembre de 2019
14.09.2019

La memòria rural de Sant Mateu, de viva veu

Un llibre recull vivències dels veïns i recerca històrica per fixar la transformació del poble bagenc en els darrers cent anys

13.09.2019 | 23:44
Neus Vilardaga, Gina Carné, Fina Casas i Dolors Pujols, coordinadores del llibre d'història de Sant Mateu

«A Sant Mateu de Bages, a primers de segle, hi vivia molta gent. Es diu que hi havia mil habitants, ara, al nucli, som 99», exposa Gina Carné, una de les coordinadores del llibre Memòries del jovent d'ahir. Història popular i relats de vida al poble de Sant Mateu de Bages. Sant Mateu, situat en un altiplà i que celebra la festa major aquest cap de setmana, és un dels cinc agregats que formen el municipi homònim. L'Agrupació Cultural Riubrogent i l'Ajuntament han impulsat aquesta publicació de cara a fixar l'evolució del nucli rural en els darrers cent anys: «Tenir compilada la memòria del poble és molt important», remarca Carné.

La història recent de Sant Mateu de Bages, com en el seu moment es va fer amb la del nucli de Castelltallat ( Memòries de Castelltallat, 2017), s'ha fet a partir d'un treball de memòria oral a càrrec de L'Arada, cooperativa especialitzada en la promoció comunitària de zones rurals. Dolors Pujols, que ha coordinat i redactat el llibre, apunta que a tot el municipi s'han fet una setantena d'entrevistes, especialment a gent gran. A partir d'aquest material de memòria oral, i a diferència del llibre de Castelltallat, també s'ha fet recerca: s'ha buscat documentació i fotografies en arxius, especialment el municipal i el de la parròquia, i també de les masies. «Hem buscat per tot arreu i hem anat cinc anys tard, perquè hem perdut gent del poble que ens hagués ajudat molt: el pare de la Gina, l'home de la Neus, el meu pare... I ara que ja hem publicat, encara surt més material!», exposa Casas.

Les encarregades de la coordinació del llibre, juntament amb Pujols de L'Arada, han estat tres santmateuenques: la ja esmentada Gina Carné (1967), nascuda a Cal Mariquit i ara resident a Les Alzines, que és regidora del municipi; la també esmentada Fina Casas (1959), de Cal Pubill, que és tècnica de cultura a la delegació del Bages-Berguedà del Col·legi d'Arquitectes; i Neus Vilardaga (1937), nascuda a Graugés (Avià) i que viu a les Planes de Sant Mateu des del 1956: «Llavors al poble no hi havia ni llum, ni aigua. Hi havia una botiga, un barber, una escola, un mestre, un capellà, un secretari i l'alcalde. Si ens mirem el Sant Mateu d'ara, puc dir que sí que el poble ha canviat, i molt!».

La vinya i el foc

Les coordinadores del llibre han volgut subratllar «com es gua-nyaven la vida» els santmateuencs amb les feines del camp i l'explotació dels boscos, i per això també un capítol destacat és el gran incendi del 1994. Els segles XVIII i XIX van ser pròspers en aquest nucli rural gràcies a la vinya: «La gent es va guanyar bé la vida i a gairebé totes les cases hi ha alguna llinda de l'època, però amb l'arribada de la fil·loxera, com a tot arreu, es van deixar de cultivar les vinyes i els terrenys van passar a ser bosc. Amb l'augment de la massa forestal, i en passar a no ser rendible la fusta, es va crear el polvorí que va desembocar en el gran incendi», relata Casas. «Els dies del foc els tenim gravats. Col·loquialment en parlem molt, però si parlem en públic... ens miren malament. Però aquí no hi havia bombers. A mi un em va dir que eren tots a Montserrat...», afirma Carné.

Ara bé, el llibre de memòria es fixa en molts altres temes: l'educació, les dones, els serveis (xarxa elèctrica, aigua i comunicacions), la vida social, la Guerra Civil, els maquis, l'església parroquial i el periodista santmateuenc Josep Maria Planes. El pròleg és del reconegut escriptor Alejandro Palomas (premi Nadal 2018 amb Un amor), resident a Sant Mateu, i també han tingut la col·laboració de l'historiador Joaquim Aloy, la musicòloga Glòria Ballús i l'activista Marc Antoni Malagarriga. A partir de les entrevistes orals, van anar sorgint temes que només s'esmentaven: «Aspectes que la gent més gran sabia, però que nosaltres desconeixíem, com les peregrinacions a Coaner, perquè s'havia anat a dansar el Ball de Cascavells a Manresa el 1908 [per la commemoració del Centenari de les Batalles del Bruc] o el tabú sobre els maquis [al cementiri hi ha enterrats 9 guerrillers abatuts el desembre de 1944]».

Casas destaca que «un capítol molt maco és el de les escoles. Mentre hi va haver escola, hi havia molta més sensació de poble. Nosaltres havíem tingut algun any la mestra a casa. Hi havia un pis per a elles, però s'estimaven més estar amb una família. Els devia ser dur: eren joves, venien de Castella i no parlaven català. Duraven un curs...».

Carné fa esment de l'equip de futbol femení de final dels 70. «La Gina i jo no hi donàvem cap importància, perquè ho vam muntar i ens ho vam passar molt bé. Era autogestionat i, durant uns tres anys, vam muntar una lligueta. Teníem entre 16 i 25 anys i tot va començar per un partit de costellada amb les d'Ardèvol», recorda Casas.

Una institució a Sant Mateu són les priores, que es remunten al 1601. Són les encarregades de cuidar l'església i repartir ramets de flors a la sortida de missa en festes assenyalades per recollir diners. «És una tradició que hem de conservar, tot i que fa uns anys vam estar a punt de deixar-ho. Però en quedem poques, perquè a missa ja no hi va gairebé ningú», exposa Vilardaga. Cada any dues santmateuenques exerceixen de priores, d'entre una desena que es van alternant.

Les coordinadores de Memòries del jovent d'ahir també han volgut valorar el rol de la dona en el món rural: «És important i poc valorat, quedaven molt lligades a casa», apunta Casas. «Fins al 1980 no se sortia de casa. Tinc un deute amb la Teresa d'Extensió Agrària de Manresa, que va venir a casa a buscar-me per fer un curs de dos anys. Llavors ens vam conèixer les dones pageses de la comarca. Ens van ensenyar d'economia, de bestiar, de grans... i vam tenir professors boníssims. La Ruscalleda ens va ensenyar trucs, com fer pols de bolets. Llàstima que d'això, al llibre, no en parlem», exposa Vilardaga.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.