Acompanyat de la violoncel·lista russa establerta a Barcelona Sveta Tovstukha, el músic i compositor Carles Cases ha encetat gira aquest cap de setmana amb un doble concert, l'un dissabte i l'altre diumenge, a l'ermita-estudi de Sant Esteve de Comià, a Borredà. Un espai on el públic tenia els músics a tocar. Era el primer cop que formaven aquest duet i la bona sintonia es respirava a l'ambient. El concert va començar amb una peça pertanyent a la pel·lícula Amic Amat, i va continuar amb un tema del film de Jesús Garay Eloïse. Bona part del repertori el formaven una selecció de músiques per a pel·lícules d'entre la vuitantena que Cases ha escrit al llarg de la seva dilatada trajectòria professional, arranjades ara per a l'ocasió.

Justament aquest 2019 es compleixen trenta anys de la primera banda sonora que va signar el compositor sallentí. Dels inicis va rescatar Dalí, «el primer encàrrec per a imatges que vaig tenir», un tema enèrgic que acompanyava «una escena molt esperpèntica» d'aquest documental sobre el pintor empordanès i Cadaqués.

Ventura Pons va ser un director clau en la faceta de Cases com a compositor de bandes sonores: «Em deixava fer el que volia». De ben segur una de les peces més reconeixibles és el tema principal d' El perquè de tot plegat, en aquesta gira amb «una versió única». En aquest tema Sveta Tovstukha fa un solo inicial que posa en relleu el seu mestratge i contagia la seva frescor.

«En cinema s'ha de fer de tot i d'estils diferents. No saps mai què et demanaran», explicava el músic mentre donava pas a un bolero, «un gènere que m'agrada». És el cas del tema escollit, Boller, que el mateix Cases va proposar al director. El punt de «romanticisme més embolicat» va arribar a la recta final amb Food of love.

Forts aplaudiments i bravos es van fer sentir durant la vetllada. Observant el públic, a més, es podia veure com, a través de les notes, aflorava l'emoció a la cara dels espectadors. Perquè la música de Carles Cases és d'aquelles que deixen empremta. De vegades, delicada com una carícia, d'altres, intensa com un cop de puny. Et fa viatjar. «Et transporta al cel», exclamava una espectadora després del concert. Molt aclamada va ser la peça que el músic va interpretar sol al piano a la meitat del concert. Un sense títol intens. A la tanda de bisos ho va tornar a fer, aquest cop delectant els assitents amb un espiritual.

Més enllà de les bandes sonores, durant l'hora i mitja d'actuació també va tenir cabuda en aquest viatge musical una pinzellada del disc Araguaia, que el compositor va dedicar ara fa cinc anys al bisbe Pere Casaldàliga, interpretant Dom Pedro, Zilda, una peça dedicada a la secretària personal del bisbe, i So Tenho, que tancava el concert. Els d'aquest cap de setmana eren els dos primers recitals d'una gira que els portarà a Viladrau i Barcelona i que el març de l'any que ve viatjarà fins a Kazan (Rússia).