EL FUTUR

? Direcció i autoria: Joan Yago. Intèrprets: Berta Bähr, Cristina Baró, Júlia Calzada, Martí Costa, Aura Foguet, Uri Callau i Xènia Sellarès. Veu: Marina Monràs . Coreografia: Xènia Sellarès . Escenari Brossa. C. Flassaders, 40. Barcelona. Fins al 29 de setembre. De dimecres a dissabte, a les 20.30 h; diumenge, a les 19 h. Entrades: dimecres i dijous, 15 euros; divendres, dissabte i diumenge, 20 euros. Durada: 1.30 h. www.escenaribrossa.cat. #ElFuturDeJoanYago. Propers espectacles: Flors carnívores, del 19 de setembre al 13 d'octubre. «Así bailan las putas», del 2 al 20 d'octubre.

De prediccions apocalíptiques sempre se n'han formulat i el nostre temps tampoc no se'n deslliura: una sensació d'angoixa recorre el present sota el pes feixuc de la certesa que no estem fent res per aturar el canvi climàtic i de l'ona expansiva i devastadora que el triomf del capitalisme desbocat exerceix sobre les nostres vides. Precarietat global, crisis migratòries, el feixisme a l'alça? El futur cotitza a la baixa.

En l'espectacle inaugural de la nova temporada, l'Escenari Brossa de Barcelona parla de l'esdevenidor, tant del que imaginaven els qui ens han precedit com del que pressuposem nosaltres. A l'inici de l'obra, un article de premsa informa de les previsions que a principi del segle XX feien uns experts sobre el que, després, va ser tant la centúria d'Auschwitz com la d'Internet: un exercici divertit amb el qual Yago posa sobre la taula la necessitat de relativitzar els pronòstics. Perquè ningú té la bola de vidre que predigui què passarà ja no tan sols quan no hi siguem sinó, simplement, d'aquí a una dècada.

Per a l'actual campanya, l'Escenari Brossa ha estructurat la seva programació en quatre eixos temàtics, un dels quals porta el títol de l'obra que l'obre. L'autor de peces tan aplaudides com Fairfly i You say Tomato aborda l'especulació i, sobretot, la preocupació pel futur des d'un conjunt d'escenes amanides amb un to còmic que no estalvia picades d'ull a la ironia més punyent. Des d'aquesta proposta narrativa, el muntatge reflexiona en dos sentits: d'una banda, alerta sobre la necessitat de no creure que tot anirà pitjor perquè, creient-ho, empenyem en aquest sentit i no està escrit enlloc que el demà hagi de ser un drama; i de l'altra, s'interroga sobre allò que ens fa humans en un moment de la història en què s'accelera la creació de màquines i robots que podrien arribar a tenir quelcom semblant a la consciència. Som en una cruïlla on es posa en qüestió què ens defineix com a éssers humans.

I davant d'aquest panorama, tenim dues opcions: posar-nos tràgics o bé confiar, malgrat tot, en el futur. Sense ser apocalíptics ni, tampoc, ingenus, depèn de cadascú remar en un o altre sentit, i és aquí on el missatge de la peça creada per Yago interpel·la directament l'espectador. Una posició decididament valenta perquè hi ha molts senyals que ens podrien fer creure que el temps passat va ser millor.

Especialment divertit resulta el diàleg d'una parella jove de la Catalunya del 1989 que espera el seu primer fill: sobre el nadó que ha d'arribar, hi projecten anhels i pors, desitjos, esperances i situacions futures, en una metàfora esplèndida de la necessitat que, com a humanitat, tenim de fer -i esperar- el bé. Suposar el pitjor escenari només és una de les opcions.

Entre els set intèrprets que donen vida a l'obra hi ha la navarclina Xènia Sellarès (1995) -autora de la propera Innocentada manresana-, que també és la responsable de les coreografies. La jove actriu interpreta diversos personatges exhibint versatilitat i una actitud molt personal davant del registre còmic.