vivir dos veces

? Espanya, 2019. Comèdia dramàtica. 91 minuts. Direcció: Maria Ripoll. Guió: María Mínguez. Intèrprets: Óscar Martínez (Emilio), Inma Cuesta (Julia), Nacho López i Mafalda Carbonell (Blanca), Aina Clotet. Pantalles: Guiu (la Seu) i Mont-Àgora.

La malaltia de l'Alzheimer ha inspirat dos notables documentals rodats en el nostre país: Bicicleta, cullera, poma (Carles Bosch) i Bucarest, la memòria perduda (Albert Solé). Maria Ripoll aborda també aquesta problemàtica creixent, sanitària i social, en el seu nou treball. Però, a diferència dels llargmetratges anteriors, la cineasta barcelonina ha optat per la ficció i per un enfocament sentimental (i per a tots els públics) que recorda la sobrevalorada El hijo de la novia.

Vivir dos veces ens apropa a un professor de matemàtiques amb un caràcter irascible, Emilio, que comença a presentar pèrdues de memòria. La irrupció de la demència possibilita l'acostament amb la seva filla, Julia, i amb la seva neta, Blanca. Els tres s'embranquen en una aventura insensata: buscar l'amor juvenil de l'Emilio per poder frenar l'avançament de la malaltia.

La cinta adopta l'estructura clàssica d'una road movie i bascula hàbilment entre la comèdia familiar i el drama tardorenc. Ripoll ja ha exhibit suficientment la seva versatilitat i solvència en una filmografia que ha abraçat els registres més dispars i que ens ha proporcionat títols tan interessants com Lluvia en los zapatos i Rastres de sàndal. La directora catalana dosifica els seus ingredients, que voregen contínuament l'ensucrament, fins a un tram final tan previsible com poc plausible. L'autora d' Ahora o nunca no ens sorprèn ni ens captiva perquè desplega una fórmula suficientment coneguda, però juga decentment les seves cartes amb una nova demostració d'un cinema popular respectable. I treu un òptim rendiment d'un potent repartiment, en què excel·leixen el sempre brillant Óscar Martínez, la sensible Inma Cuesta i la carismàtica Mafalda Carbonell, filla del conegut Pablo Carbonell, tota una revelació.