Quan el públic ja arriba entregat al concert, només cal aprofitar l'embranzida d'energia que es genera, i això és el que ha fet El Pot Petit en les tres sessions al teatre Kursaal de Manresa de la gira de celebració del seu desè aniversari. Entre diumenge, migdia i tarda, i ahir a la tarda gairebé 2.500 persones han vist la nova proposta de concert teatralitzat d'un dels grups de moda de música infantil en català. L'actuació, amb una Melmelada Band amb més integrants (fins a vuit músics, dues coristes i l'habitual titellaire), nous i visuals vestuari i decorats i una revisió de les cançons més conegudes del grup, demostra la maduresa assolida per Siddartha Vargas i Helena Bagué en la seva trajectòria, que inclou tres discos amb temes propis (i en preparació el del desè aniversari). El Pot Petit sap que té un tresor entre les mans (l'estima dels petits) i que l'ha de cuidar. És un espectacle que només es veurà en deu poblacions, i que a Manresa s'ha estrenat en un teatre. Fins ara només s'havia vist a l'exterior.

D'entrada, el pot petit inflable que presideix l'escenari en les actuacions del grup, en aquesta ocasió al vestíbul del Kursaal. A l'escenari, el Pau i la Jana, els personatges que encarnen Vargas i Bagué, desvelen què hi ha a l'interior d'El Pot Petit, un univers imaginari on hi caben El Cuc poruc, El Drac Rac, les flors d' El Jardí, Els colors de l'Arc de Sant Martí, Els Pirates, El pirata despistat, el Rap familiar, el trapella Soc un mico, El lleó vergonyós i la formiga que balla rock. Un repertori amanit amb una espectacular batucada al final d' El jardí (de l'àlbum A l'aventura!, 2018) i posades en escena molt efectistes amb un vaixell pirata, a banda dels animals titelles, que comparteixen més diàlegs sorneguers que mai amb els seus companys de carn i ossos. Tot per fer gaudir uns petits espectadors que pateixen per tant com es fa pregar el lleó vergonyós!

El Kursaal ple de gom a gom tres cops amb un públic que va de nadons a avis i àvies passant per nens i nenes fins a 10 anys i molts pares i mares, que també coregen les cançons del grup! És una de les constants dels dos actors-cantants: fer que el públic participi, i potser l'única pega és que les butaques del Kursaal impedeixen ballar gaire. Però la il·lusió a la cara dels petits que segueixen el ritme de la música és per fer-ne una foto. I de fotos, les moltes que el Pau i la Jana es fan a l'exterior amb tothom qui s'espera a la cua. També deuen haver venut molts CD, samarretes... Això també és un negoci! Una curiositat: caldria comptar quants infants van als concerts disfressats com els protagonistes d'El Pot Petit.