Festuc Teatre, companyia fudada a Lleida el 2003 per Íngrid Teixidó i Pere Pàmpols, ha complert l'objectiu de transportar infants i adults al món imaginari del nen que no volia créixer amb l'espectacle Adéu Peter Pan . Imagina't, entitat responsable de la programació d'espectacles infantils, porta demà (17.30 h) al teatre Conservatori de Manresa aquest muntatge que ha rebut diversos premis i nominacions, entre els quals destaquen el Fetén al millor espai escènic a la reconeguda fira de teatre per a nens i nenes de Gijón.

Adéu Peter Pan ha estat «un boom» per a Festuc Teatre. Des que van estrenar a la Mostra d'Igualada del 2018, n'han fet 130 bolos, i ja tenen contractades 130 funcions més d'aquest espectacle d'aquí al juny. De fet, tornaran a Manresa per la Fira Mediterrània. Seran als Carlins el dijous 10 d'octubre (9.30 i 11 h). «Estem molt contents que sigui un espectacle valorat. Però, a part dels premis, a nosaltres ens arriba que en cada funció surt la gent emocionada i donant-nos les gràcies. Aquest és un premi constant. Perquè costa trobar espectacles de teatre familiar que, a part de divertir, emocionin i facin pensar una mica més enllà», exposa Pàmpols.

Pirates, sirenes, indis...

Festuc Teatre ha creat un espectacle «per somiar, per deixar-se portar anant al teatre». Començant per una història que es basa en Peter Pan, el popular personatge creat el 1904 per l'escriptor escocès James Matthew Barrie. El seu món és ideal «per enganxar el públic i jugar amb les emocions: hi ha pirates, sirenes, indis, fades, nens perduts... Quan hi ets a dins, amb la ment i el cor oberts, és molt més fàcil explicar el que a nosaltres ens suggereix la història», exposa Pàmpols.

El seu muntatge, que explora la relació entre un avi i la seva neta Maria a través dels personatges de l'illa de Mai Més, ofereix diversos nivells de lectura. D'una banda, reflexiona sobre com és la criança avui en dia: «Els pares anem de bòlit, ja que la societat està pensada perquè treballin els dos integrants de la parella. Per això molts cops queden a càrrec dels avis. Quin ha de ser el seu rol?».

D'altra banda, és una obra rotundament feminista: «La protagonista és una noia que no vol ser princesa, vol ser Peter Pan, i decideix apoderar-se ella mateixa. En la història es troba conflictes, com quan li diuen 'tu no pots ser capitana, perquè ets una nena'».

I, finalment, el muntatge parla de la mort: «De com es viu avui en dia i de com ens passem la vida treballant, pensant en el demà i pocs cops pensem en l'avui». L'espectacle es clou amb una versió de la cançó Nina de miraguano , de l'Orchestra Fireluche amb Pau Riba: «Que no et facis vella sense fer-te gran/ que no et facis gran sense créixer,/ que no perdis la inèrcia del somriure,/ que no oblidis la urgència del moment». Les emocions es desborden.

Els titelles summament detallats, la rica i polivalent escenografia, la màgica il·luminació, la música embolcalladora... tot plegat fa que Adéu Peter Pan convidi a somiar: «Volem que el públic se senti com un nen, que tingui ganes de jugar. I per això nosaltres correm, canviem l'escenografia... Si transportem algun adult al món imaginari del nen que no volia créixer, si pensa 'a mi també m'agradaria ser-hi', penso que hem complert el nostre objectiu», destaca l'actor titellaire de Festuc Teatre.

La companyia lleidatana té predilecció per agafar els contes clàssics i capgirar-los: d' El soldadet de plom (2005) a La rateta que escombrava l'escaleta (2016). «Són un reclam per a les famílies, perquè són el referent dels pares, però els fem un rentat de cara. Tot s'ha d'actualitzar», afirma Pàmpols, que amb Íngrid Teixidó protagonitza la campanya Canvia el conte que l'entitat Little Revolutions ha impulsat amb un vídeo a YouTube sobre les agressions sexuals a partir de La caputxeta vermella .