Amb les entrades esgotades des de ja feia dies, el grup de teatre dels Carlins va posar en escena, divendres, a la Sala Petita del Kursaal, la seva última producció, La caiguda dels déus, basada en la pel·lícula de Luchino Visconti i sota la direcció de Joan Torrens. Era la segona de les tres obres de km 0 programades al Kursaal i la rebuda del públic va ser excepcional. Ni una sola butaca lliure i aplaudiments a dojo al final de la representació.

A l'escenari, la sobrietat i els pocs elements que el públic hi podia veure mentre ocupava les seves localitats, quatre cadires i una tauleta, eren un indici de la fredor de la història que estaven a punt de veure. Com a teló de fons, una tela blanca que canviava de color, accentuant la intensitat de cada escena, reforçada també per la música. Tot plegat amb subtils canvis d'escenografia.

Atesa la quantitat de personatges de l'obra, alguns dels actors i actrius hi tenien més d'un rol. Dramatisme cromàtic i musical per recrear l'Alemanya del 1933 en una obra que retrata un moment molt precís de crisi en les capes socials més privilegiades, just quan naixia el nazisme. El declivi i la decadència d'una família aristocràtica alemanya durant l'ascens al poder del nacionalsocialisme.

La història comença concretament la nit del 27 de febrer del 1933, coincidint amb l'incendi del Reichstag, el Parlament alemany. Aquell vespre, la família Von Essenbeck es reuneix per celebrar l'aniversari del patriarca, que és el propietari i director de la fàbrica siderúrgica més important de l'Alemanya del moment, en la qual també treballen dos nebots i un cosí.

Des de la primera escena es pot entreveure que la relació entre ells és tensa. Amb la mort del patriarca es desencadena tot, i a partir d'aquest fet sorgeix la cobdícia, la perversió, l'egoisme i l'odi per aconseguir les regnes del negoci. Es mostra la cruesa dels personatges amb frases que posen els pèls de punta, com quan l'hereu de la família, interpretat per Iván Padilla, verbalitza un demolidor «he après a matar».

Una fotografia d'una època que convida l'espectador a la reflexió.