la reina de la bellesa de leenane ? Text: Martin McDonagh. Direcció: Julio Manrique. Traducció: Vicky Peña. Intèrprets: Enric Auquer, Marissa Josa, Marta Marco, Ernest Villegas. Teatre Kursaal de Manresa, 29 de setembre.

Ja ho va dir Marta Marco, «ens prenem l'humor molt seriosament», i la veritat és que La reina de la bellesa de Leenane és brutalment honesta en les seves intencions des de bon inici i genera una força gravitacional que atrau l'espectador a l'escenari. L'obra, estrenada fa vint anys sota la direcció de Mario Gas, causa impacte. Per cruel. Ambientada a la dècada dels 80 a la petita regió de Connemara, al poble de Leenane, una mare (Marissa Josa) i la seva filla, Maureen (Marta Marco) viuen en un cercle de retrets, rancúnies i odi. La monotonia familiar es trenca quan apareixen en escena Pato (Ernest Villegas) i Ray Dooley (Enric Auquer).

L'ambient auster de la casa, llòbrec, amb el so de la pluja repicant de fons, genera una sensació de soledat i tristor que acompanya molt bé La reina de la bellesa de Leenane. La tranquil·litat en el paisatge xoca frontalment amb la violència del diàleg i els riures que provoca al públic. En les situacions més incòmodes, tristes i desoladores hi ha lloc per a l'humor negre, incòmode, de Martin McDonagh, el dramaturg que la va escriure quan tenia només 26 anys i que va servir per impulsar-lo a la fama quan encara era un autor desconegut.

L'obra és la història d'una lenta metamorfosi, d'una paradoxa que lliga inevitablement Maureen, la filla que és vista com la boja del poble, amb la seva llunàtica i excèntrica mare, Mag. Tot i voler abandonar la seva progenitora, a qui ha estat cuidant els últims vint anys, hi ha una força que l'empeny a quedar-se. Elles són, en certa manera, part de la cartografia de Leenane. Hi ha, durant tota la funció, una sensació de fragilitat envers la relació de la Maureen amb la seva mare, com si en qualsevol moment es pogués trencar. Els silencis, d'aquells que deixen un rastre en l'ambient, també parlen, imperials, entre Marco i Josa.

La reina de la bellesa de Leenane, dirigida sense fissures per Julio Manrique, combina un guió que balla entre l'onirisme i l'hiperrealisme claustrofòbic del petit poble irlandès, Leenane amb un repartiment actoral magnífic. La veterana Josa està impecable en el paper de mare excèntrica, maniàtica i torturada. Villegas, fent del redemptor Pato Dooley, i Auquer, de l'enginyós i malcarat Ray Dooley, broden els papers secundaris, però es converteixen en més importants del que en un primer moment semblen. Menció especial per a Marta Marco en el paper de Maureen. L'actriu badalonina està en plena maduresa interpretativa i durant cent minuts aconsegueix que l'espectador empatitzi, odiï i rigui amb una Maureen que és un reguitzell de traumes, desitjos i somnis. Potser ella també és un somni, o un malson. L'obra ambientada en la deprimida Irlanda dels vuitanta, és traslladable a qualsevol altre escenari, a qualsevol altra realitat que tingui com a comú denominador la soledat i l'aïllament dels petits pobles. Un ambient que, en certa manera, condiciona i crea els personatges, com si estiguessin lligats de forma inevitable a aquesta realitat.