a Mare de Déu de la Salut, que es venera a l'ermita de Viladordis -documentada des del segle X-, va celebrar la seva diada el dia 8 de setembre, festa de les marededeus trobades. Acollia processons per demanar la pluja o la protecció divina en les pestes i calamitats, i també trobades i aplecs -amb cants i sardanes-, organitzats per diverses entitats manresanes i destaquen, en el segle passat, els de l'Orfeó Manresà (el primer, l'any 1902). A més, és un indret dins la ruta ignasiana per les freqüents visites que sant Ignasi feia a la Mare de Déu; per això, a l'entrada de l'església, una pedra recorda el lloc on s'agenollava per pregar. La gran devoció mariana de manresans i bagencs queda demostrada amb nombroses versions de goigs dedicats a aquesta advocació, i cal remarcar que algunes versions també esmenten la seva relació amb sant Ignasi. Els Goigs del Gloriós Pare Sant Ignasi de Loiola en què es fa memòria de son passatge per aquesta parròquia de Santa Maria de la Salut de Viladordis comencen amb una petició: «Puig volem que el cor s'abrasi / amb l'amor que us consumia: / Alcansau-nos sant Ignasi / ser ben devots de Maria». I en el text s'anota: «Seguint la santa pobresa / per Viladordis passàveu / i a can Marcetes captàveu / com ho fèieu en Manresa / entrant abans amb prestesa / a saludar a Maria»; i també mostra la solidaritat que la família Altimiras -propietària de Mas les Marcetes- va tenir amb el pelegrí: «Part d'almoina que rebíeu / dels amos de les Marcetes / entre les gents més pobretes / amb amor la repartíeu, / i a demés dar-les solia / el pa de sabiduria». Aquests goigs, de text anònim, foren editats per impremtes manresanes: Trullàs (activa 1803-1879), Lluís Roca (1902) i Josep Roca (actiu 1909).

El pare jesuïta Joan Segarra, en la versió editada dins la celebració dels 500 anys del naixement de sant Ignasi i 450 de la fundació de la Companyia de Jesús (1990), hi anotà una precisa explicació: «Viladordis és un lloc assolellat i obert a la natura. Un lloc de sembrats, de vents i de silencis. Complí mil anys de vida documentada en 1983 i té una rica història de conreus i enginy tant agrícola com ramader. El Santuari de la Salut de Viladordis encisà el pelegrí Ignasi de Loiola, de qui sabem que freqüentava aquells límits, que li oferien un repòs espiritual indispensable [...]».

En altres versions, la capçalera únicament esmenta la patrona del santuari: Goigs de Ntra. Sra. de la Salut, que es venera en la parroquial església de Viladordis, editats el segle XIX (Manresa, Pau Roca, 1848; Lluís Roca, 1868 i 1895; Vives, activa 1882; i Vic, Valls, 1851), però també fan referència a sant Ignasi figura en les seves estrofes, com la que diu: «Amb respecte i reverència / aquesta imatge sagrada / fou de Sant Ignasi honrada, / com a Mare de clemència: / Per Vos demanà ciència / per fundar la Companyia».

Una de les últimes versions de goigs és de l'any 1983, amb text de Lluís Badia Torras i música d'Àngel Noguera Alegre, que va guanyar el concurs literari, organitzat pel Santuari, coincidint amb el mil·lenari del temple, amb la Tornada: «Siau nostra protectora / arca de salut Maria». És destacable i d'agrair la important atenció i dedicació que els mossens i els habitants de Viladordis han tingut i tenen per aquest santuari marià, que estimen i en tenen cura, vetllant pel seu manteniment i projecció, tot remarcant la petjada de sant Ignasi.