Cap història amb la guerra pel mig pot acabar bé. Ahir a la tarda, però, a la sala polivalent el Centru de Cabrianes es van viure moments d'alegria, tot i tenir un rerefons dramàtic. Uns moments que, per la seva potència emotiva, van fer que a més d'una persona del centenar llarg d'assistents se li escapessin les llàgrimes. Paquita González Serra, que va passar els seus primers deu anys al nucli sallentí i que la resta els ha viscut a Font-romeu, a la Cerdanya francesa, hi va tornar per assistir a un acte en memòria dels cabrianesos deportats al camp d'extermini de Mauthausen. El seu pare, Francisco González Cuadrado, va ser un d'ells. L'altre, Joan Poch Sardà.
Abans de l'inici de l'acte, González, a qui van acompanyar la seva filla Valerie, el seu net Florent i la xicota d'aquest, Lisa, va explicar a Regió7 que havia dinat amb alguns parents que li queden a Cabrianes. Amb un d'ells, Ferran Serra, el pare del qual era cosí germà de la mare d'ella, van recordar quan jugaven de petits. També va anar a veure la casa on va viure quan els seus pares es van haver d'exiliar i la van deixar amb els padrins i amb un oncle per part de mare que li va fer de pare. No va poder evitar emocionar-se en recordar-lo. La Maria Carme i la Fina, filles d'aquest oncle, també la van acompanyar a la vetllada. Elles també es van emocionar.
L'oblit i el perdó
L'acte, organitzat per l'Òrgan Territorial de Participació de Cabrianes, el va obrir la peça teatral sobre l'exili de la companyia Meridiano 70ymedio Teatro titulada Regreso al camí de la retirada, que van estrenar enguany al Festival Test d'Avinyó. Amb dramatúrgia i direcció de Marcela Terra i la interpretació de Padi Padilla, es tracta d'un monòleg on xoca l'austeritat de la posada en escena amb la intensitat del que explica: la guerra, l'exili, la humiliació i, sobretot, un missatge «podem oblidar, però no podem perdonar». I un altre: «La història es repeteix des dels inicis dels temps».
En la seva intervenció, l'alcalde de Sallent, Oriol Ribalta, que va presentar la vetllada i els seus protagonistes, va voler recordar, arran de l'obra vista prèviament, que a dia d'avui «tenim polítics presos i exiliats», fent especial esment a la sallentina Anna Gabriel, exiliada a Suïssa.
El jove manresà Pol Torres va explicar la història de Joan Poch, que va convertir fa quatre anys en el seu treball de final de recerca a l'institut Pius Font i Quer, el qual va poder dur a terme gràcies a la complicitat d'Enriqueta Puig, neta de Poch, que ahir no hi va poder ser per un tema de salut i a qui Torres va agrair la confiança i per a qui va recollir el ram que els va lliurar Ribalta a ella i a González en acabar la vetllada, enmig dels aplaudiments dels presents.
De persones a números
El treball de Torres, Joan Poch Sardà, quan el nom passa a ser un número, li va permetre descobrir un home que va passar de treballar de traginer al Berguedà, de casar-se a Sant Sadurní d'Anoia i d'establir-se a Cabrianes; és a dir, de tenir una vida normal, a lluitar amb les milícies a la famosa columna Tierra y Libertad per acabar morint a Mauthausen, on els homes i les dones es convertien en números. Ell ho va fer en el 4114.
L'historiador asturià Antonio Muñoz va narrar com havia estat la seva recerca fins a lligar caps per poder retornar una foto que guardava l'Arolsen Archive, l'arxiu més important sobre les víctimes del nazisme, a la seva protagonista: Paquita González, que a la instantània és una nena que du unes trenes llargues i les tradicionals espardenyes. Muñoz va poder localitzar un document que situava el pare de la Paquita, Francisco González, a Cabrianes. Gràcies a una trucada «al bar del poble», va contactar amb una parenta seva, la Fina, i a través d'ella, amb la Paquita, a qui li va poder lliurar la fotografia. Ella explicava ahir a Regió7 que fa un parell de mesos li va arribar per missatgeria un paquet amb la fotografia original que van requisar al seu pare quan va entrar als camps on va estar, a Mathausen i també a Dachau. Per sort, ell en va poder sortir i retrobar-se amb l'esposa i la filla a França, un trajecte que la Paquita, que llavors tenia 10 anys, va fer amb un contrabandista, tal com va explicar ahir des de l'escenari.
Enric Garriga, president de l'Amical de Mauthausen, va acomiadar l'acte destacant-ne la importància, reivindicant els valors republicans i alertant de l'auge del feixisme a Europa.
