No es tractava d'una representació teatral en què la gent s'asseu callada i veu com els actors recreen una història. L'espectacle Party Game no només feia ironia de l'estètica i del llenguatge dels concursos de televisió dels anys vuitanta, sinó que va convertir el públic en l'autèntic protagonista des del primer moment. De fet, l'espectacle era un concurs en què els assistents havien de superar un seguit de proves que anaven encaminades a que un espectador es convertís en el guanyador. Hi havia proves de tot tipus. N'hi havia que feien aixecar i ballar el públic; d'altres, el dividien en dos grups per enfrontar-se en proves d'enginy, d'agilitat i de sort. Els presentadors de l'espectacle, reconvertits en conductors estrafolaris i divertits del concurs, interactuaven amb els presents constantment. En definitiva, Party Game va ser una festa ideal per al públic que anava amb la família, i també per als grups d'amics, que van tenir garantida una nit de dissabte ben divertida.
