El públic ja sabia que tindria un paper actiu en la funció del Party Game i per aquest motiu abans que l'espectacle comencés els espectadors arribaven entusiasmats i amb ganes de donar-ho tot. Sabien que l'aposta escènica, ideada pels manresans Ivan Tàpia i Xevi Victori (responsables també d' Escape Show), no era la representació d'una història clàssica i que en cap cas s'asseurien a la butaca per romandre en silenci fins que s'abaixés el teló. La festa teatral que els dos manresans havien creat i que dirigia Laia Mendoza es va representar dissabte a la nit el Conservatori de Manresa.

Els espectadors sí que estaven a l'expectativa per saber quin rol concret desenvoluparien en el muntatge: en arribar a la platea van saber que els tocaria ser els participants d'una concurs televisiu al més pur estil anys 80 i principi dels 90, quan aquests programes mantenien enganxats els espectadors a la petita pantalla. El públic, coneixedor que tindrien un paper actiu, el formaven eminentment famílies i grups d'amics amb ganes de passar-ho bé un dissabte a la nit.

De fet, abans que el muntatge donés oficialment el tret de sortida, i els espectadors s'acomodessin, els dos actors encarregats de conduir el concurs -vestits amb de colors estridents per recrear aquells idealitzats anys 80 del segle passat- ja animaven el públic, i la música dance que sonava feia que molts dels que hi entraven moguessin els malucs mentre s'asseien a la butaca. Tots rebien un globus i un tiquet on hi havia dibuixats animals i objectes de diferents colors que serien clau per al desenvolupament de l'espectacle i la seva participació al llarg de la funció.

Les prop de dues hores d'espectacle estan repartides en tot un seguit de proves en què el públic va haver de participar activament perquè la funció tingués sentit i resultés divertida. Les predisposició de l'espectador és imprescindible per a l'èxit de Party Game. En molts dels reptes, el públic, que, depenent del tiquet que li havia tocat en entrar al teatre formava part d'un grup o un altre, havia de competir entre ell tot responent preguntes enrevessades; fixar-se bé en les imatges que sortien en una pantalla de l'escenari per a un clàssic joc de memory o encertar quin número dibuixaven uns espectadors mentre movien el cul. I qui va guanyar d'entre els 200 assistents? Va ser una guanyadora i va ser una nena, l'Èlia.

El teatre Conservatori va acollir l'estrena de Party Game, però Cocolisto -l'empresa del manresà Ivan Tàpia- ha programat ja nou bolos, entre els quals hi ha el que faran a Sant Fruitós el 19 d'octubre i el de Sallent, el proper 17 de novembre. L'avantatge d'aquest espectacle és que els espectadors amb ganes poden repetir, sobretot si les preguntes d'algunes proves varien. El paper dels conductors del concurs, que tota l'estona interactuen amb el públic amb esquetxos amb els espectadors, ajuden que la funció sigui molt amena. I és que el secret de l'espectacle, ho repetim, són les ganes de participar del públic. I, al final, tant se val guanyar.