Equilibri, màgia, rialles i risc. Aquests són alguns dels ingredients amb els quals el nostre imaginari dibuixa l'univers del circ. Però en falta un d'imprescindible. La música. «L'atmosfera d'un espectacle es crea a partir de la música», reivindica l'artista bagenc David Repullés (Manresa, 1981). La seva veu acompanya l'escenografia d'un dels espectacles del Cirque du Soleil titulat Corteo. Es tracta d'una obra que narra amb un to poètic la història d'un pallasso que s'imagina el seu propi funeral. Els artistes es mouen i ballen per un espai misteriós situat entre el cel i la terra. El lloc per on transita la ment de David Repullés després que el juny passat aconseguís una plaça com a cantant del Cirque du Solei. «Encara estic somiant», destaca. Fins aquest estiu, l'artista treballava en un diari i el cap de setmana recorria Catalunya amb els seus grups de música. Ara voltarà pel món.

Acaba d'aterrar a casa seva després d'anar de gira pels Estats Units amb l'espectacle Corteo

És com si encara estigués somiant. Em vaig incorporar a la gira més tard que els meus companys i els vaig atrapar a Sunrise, una ciutat de l'estat de Florida. Recordo les palpitacions del cor durant la primera actuació. Un públic nombrós en silenci, una llum tènue que il·luminava l'escenari i unes primeres notes. Em tocava sortir davant del públic i pensava què hi faig aquí? Però, de seguida, m'hi vaig acostumar perquè gairebé cada dia teníem espectacle. Ara tinc ganes de descansar i de sentir l'escalfor de la família, però estic il·lusionat amb la propera gira que farem per Europa. Trepitjaré moltes ciutats diferents.

Com

L'any 2017 em vaig presentar a un càsting de veu per entrar a la companyia de circ. M'hi vaig inscriure per provar-ho, tot i que sabia que era molt difícil accedir-hi. Em van dir que els agradava la meva actitud i que em tindrien en compte per a més endavant. Dos anys més tard, el juny passat, vaig rebre un correu en el qual m'explicaven que el cantant de l'espectacle Corteo plegava i havien pensat en mi com a nou cantant. Sense dubtar-ho vaig dir que sí.

Assumir el repte devia suposar un canvi important en el seu dia a dia.

Abans de rebre aquesta oferta de feina, la meva vida era normal. De dilluns a divendres vivia a Barcelona i treballava al diari Ara com a dissenyador gràfic i, els caps de setmana, em desplaçava a diferents punts de Catalunya per fer concerts amb els grups de música La Banda del Coche Rojo i Filferro. El meu dia a dia davant d'un ordinador s'ha transformat, amb poc temps, en un vaivé d'hotels, avions, nous companys i, sobretot, circ.

És com s'imaginava aquest estil de vida nòmada?

Recórrer diferents països en poc temps és apassionant perquè coneixes diferents cultures, però alhora implica moltes hores de vol i de dormir sempre en hotels. Tot i així, els companys aconsegueixen que em senti com a casa. Són persones amb la ment oberta que viuen cada espectacle amb la mateixa màgia que el primer. Senten passió per allò que fan i molts d'ells se sacrifiquen perquè viuen lluny de la seva família. En el meu cas, vaig sentir que era el moment per viatjar perquè no tinc fills.

Quin treball musical hi ha al darrere de cada espectacle del Cirque du Soleil?

La música és una part important dins de cada espectacle. En el cas de Corteo, som una desena de músics. N'hi ha que treballen la composició, d'altres que toquen instruments, i els cantants. Abans de pujar a l'escenari, vaig dedicar un temps a preparar-me. Els professors del Cirque du Soleil em van ajudar a perfeccionar la veu i també la interpretació. Em van ensenyar la importància de saber comunicar amb el meu cos per transmetre el sentit de la història al públic.

Quin és el paper de la música dins l'espectacle Corteo

És una de les propostes del Circ du Soleil on la música adquireix més protagonisme. És dels pocs espectacles on totes les veus i els instruments sonen en directe a l'estadi. És imprescidible que el circ cuidi l'aspecte musical perquè és com la banda sonora d'una pel·lícula. Sense les melodies exòtiques, líriques i alhora alegres de Corteo, les actuacions perdrien la màgia que tenen i la història no arribaria al cor dels espectadors.

Quin és el missatge que l'espectacle trasllada al públic?

A diferència d'altres funcions, Corteo fuig de l'atmosfera fantàstica per explicar una història més propera, més humana. Cada acrobàcia busca la simplicitat però sense abandonar la màgia que caracteritza el circ. I la música fa brillar més els artistes.

Com va sorgir el seu vincle amb la música?

Tot va començar quan tenia dotze anys. Els meus pares tenien guitarres plenes de pols per casa i el meu germà i jo volíem aprendre a tocar l'instrument. Llegíem llibres de música i imitàvem grups de rock com Els Pets, Lax'n 'Busto, Nirvana... Dúiem els cabells ben llargs!

De seguida devia formar el seu primer grup de música...

Vam formar un grup amb els companys de l'institut. Em van posar davant del micròfon perquè deien que cantava bé però no tenia experiència. Però m'hi vaig trobar còmode i vaig començar a treballar la veu a l'escola de música de Navarcles. Allà vaig conèixer el mestre Jordi Noguera, que, a dia d'avui, encara m'ajuda. M'ense-nya a projectar millor la veu, a controlar els nervis, a fer greus i aguts... Ser al Cirque du Soleil requereix tenir molta cura d'aquest instrument.

Al llarg de la seva trajectòria musical s'ha mogut per estils tan diversos com el rock, el pop i el gospel.

Sempre m'apunto a qualsevol projecte que em motiva sense pensar-hi gaire i això m'ha dut a conrear diversos estils. No obstant, els dos grups que més energia em van xuclar són La Banda del Coche Rojo i Filferro. Amb aquest últim, fèiem versions en català de les cançons més populars del rock i del pop. En el cas de La Banda del Coche Rojo, vam voltar per tots els pobles de Catalunya i, cada concert, suposava més de dues hores saltant, ballant i cantant. Acabava destrossat. Durant la primera nit d'hotel fora de casa, vaig veure des del mòbil un concert en directe del grup. Vaig sentir tristesa per tot allò que deixava enrere però alhora tinc clar que vull seguir al Cirque du Soleil.

Desitjava deixar la rutina i començar una nova etapa?

Abans de començar com a cantant al Cirque du Soleil m'agradava molt el meu dia a dia. No pretenia trencar amb res! Tot i així, sempre he estat una persona amb moltes ganes de provar coses noves. Al llarg de la meva vida he dit molts cops sí, i això m'ha dut a conèixer diferents projectes. N'hi ha que han durat més que d'altres, però m'agrada estar obert als canvis que et pot oferir la vida de forma espontània. Tinc 38 anys i el que intento és deixar-me sorprendre i intentar no tenir grans aspiracions. Vull viure el dia a dia.