A través del vidre de la finestra del seu despatx, a la Casa Lluvià, es veu l'envelat del pati del Casino, la Taverna Cervesa Guineu; i a l'interior, tot un pany de paret cobert de postits de colors que dibuixen un mapa dels espectacles que des d'avui es veuran en la 22a edició de la Fira Mediterrània de Manresa, la primera amb Jordi Fosas Colomer (Olot, 1976) com a director artístic. Ell l'ha traçat des de dintre però, des de fora, l'ha viscut des de l'inici. Arquitecte de formació, l'olotí agafa el relleu de David Ibáñez després d'una llarga trajectòria vinculada al món de la cultura popular amb, entre d'altres, la presidència del Cercle de Cultura Tradicional i Popular Marboleny i la direcció del Festival Ésdansa de les Preses. Afable, acostumat a treballar en equip i destil·lant energia, Fosas sap que viu una edició de «traspàs», un «primer plat» amb el qual vol guanyar-se «la confiança de la gent».

Quin ha estat el principal repte en agafar les regnes de la fira?

Primer, acoblar-me a la dinàmica de la fira. Ha estat com pujar en un tren en marxa. Tenia clar que només tenia sis mesos per desenvolupar el meu projecte i que havia de fer una primera edició realista. Una transició tranquil·la aprofitant l'experiència i l'energia dels qui m'han precedit i de l'equip de la Mediter-rània. Et posaré un exemple: el març teníem al davant 1.400 projectes que volien participar en la fira d'enguany...

I n'han quedat 69.

Sí, en la programació oficial. Una xifra que dona per fer unes quantes fires més. Sap greu: passes un procés de dol quan dius que no.

Amb això vol dir que haurà fet la fira que vol o la que ha pogut?

Estem anant a la que vull. Sis mesos és poc temps però és un temps que et permet conèixer per dins el projecte. L'any que ve la manera d'afrontar-la serà diferent però amb aquesta veurem cap on podem arribar.

La definim de transició?

De transició però assumint al 100% tot el que fem.

El projecte de Jordi Fosas té molt clar que l'arrel ha de parlar del present.

Exacte. A veure, la fira està dividida en tres grans línies: música d'arrel, dividida en folk i músiques del món; arts escèniques i tradició; i cultura popular i associacionisme, amb el patrimoni immaterial, centrat enguany a Sardenya, i els maridatges entre el sector amateur i els professionals, com l'espectacle inaugural de Sol Picó. I tot parteix de l'arrel entesa com una eina creativa més per als artistes. El que interessa a la Mediterrània no és només revisitar o ressuscitar la tradició sinó fer-la servir perquè ens parli d'avui en els seus espectacles. L'arrel no és un fi sinó un mitjà.

I com ho ha concebut?

En tres claus artístiques. Mirades, amb artistes d'una trajectòria consolidada que miren puntualment a la tradició, com el cas d'Obeses amb la Cobla Jove de Berga, Llibert Fortuny o Roberto Olivan; joves, que ja han viscut de manera desacomplexada tot aquest debat i utilitzen la tradició per crear, i als quals la fira acompanya perquè els programadors s'hi fixin, com Pol Jiménez, un ballarí del qual sentirem a parlar, dirigit per Juan Carlos Lérida, que l'any passat va participar a la fira amb la proposta del taller mecànic; Arnau Obiols, Clàudia Cabero, que va guanyar el concurs Sons, Tarta Relena, Marala Trio; i present, centrat aquest any en el gènere, amb Laia Santanach, el mateix Pol Jiménez, Alessandro Sciarroni... Tenim clar que aquestes propostes no són les que ajuden a vendre entrades però és la nostra gran feina.

Descobrir valors per posar-los en la roda del mercat?

La Mediterrània encara pica pedra però el seu gran objectiu, com el de qualsevol altra fira, és generar mercat i discurs.

Saber vendre?

Sí, sortir del sector, de l'endogàmia, perquè aquestes propostes que neixen de l'arrel arribin als programadors i, per tant, a les programacions estables dels pobles i ciutats al costat d'un concert de clàssica, un concert de pop o una obra de teatre.

Pensi en diumenge. Què n'espera?

Que tot rutlli (riu). Que haguem sabut transmetre. Que la gent pensi: «fins l'any que ve».

Un repte que no sigui ni artístic ni de mercat?

Saber trobar més encaixos a la ciutat, més complicitats amb les entitats, més col·laboracions.