El cinema de terror adopta múltiples formes, i una de les que millors fruits ha donat en els darrers anys és la de la comèdia negra. Des de Zombieland fins a Feliz día de tu muerte, són nombroses les pel·lícules que agafen una premissa clàssica del gènere i l'omplen d'irreverència i referències metalingüístiques, en un exercici que sempre acaba interpel·lant molt directament l'espectador iniciat en la matèria.
N oche de bodas, que conté elements d' El malvado Zaroff i també de sagues com Destinació final, és una notable aproximació al survival que sap conjugar molt bé la seva fusió de tons i estils. D'una banda, és bàsicament un film de terror sobre aquelles coses que no saps de la gent que t'envolta, una mica com si es tractés d'una rèplica (encara més) irònica de Déjame salir; i, d'altra banda, està ple de detalls i girs humorístics, una aposta que aconsegueix agermanar l'ensurt i l'aplaudiment. Per això està funcionant bé a les taquilles i ha estat un dels títols més apreciats al festival de Sitges.
Per a la protagonista del film, Grace, tot apunta a una felicitat extrema. És el dia del seu casament amb un noi aparentment normal i de bona família, els convidats són a lloc i se sent culminant una etapa fonamental de la seva vida. Però quan arriba la nit de noces, els sogres li fan un regal inesperat: participar en una tradició ancestral que acaba resultant ser un joc de supervivència macabre. És així com Grace descobreix la veritable naturalesa de la seva família política i fins a quin punt és capaç de plantar cara a les adversitats.
Dirigida per Tyler Gillett i Matt Bettinelli-Olpin, Noche de bodas potser desaprofita algunes lectures sociològiques, però com a festival de terror delirant i desacomplexat és inapel·lable. La cinta és protagonitzada per Samara Weaving, Andie MacDowell, Mark O'Brien, Adam Brody, Henry Czerny i la protagonista de la sèrie televisiva Wynonna Earp, Melanie Scrofano.
