12 de octubre de 2019
12.10.2019

El ressorgiment de la polka chinata s'exhibeix a Manresa

El coreògraf Alessandro Sciarroni ha salvat una dansa a un pas de l'extinció

12.10.2019 | 00:01

«Al gener només hi havia sis persones que sabessin ballar la polka chinata, ara ja n'hi ha més de cent», explicava dimecres Giovan Francesco Giannini després de mostrar a la premsa com s'executa aquesta dansa de festeig tradicional de Bolonya que ha estat a un mil·límetre de l'extinció. Durant la setmana, ell i Gianmaria Borzillo han continuat preservant la memòria a Manresa d'aquest ball que el coreògraf Alessandro Sciarroni va salvar de la desaparició.

«La polka és un pas chinata, és dir, dos homes s'abracen i van girant amb els genolls enganxats i es van ajupint fins arribar gairebé a terra», va precisar Borzillo: «El projecte de Sciarroni era recuperar aquesta dansa d'antiga, de fa més d'un segle, a l'entorn del 1900, que només la ballaven homes, estava prohibit que ho fessin les dones, perquè és una dansa de festeig».

Acompanyats de la productora Lisa Giardino, els artistes italians estan fent estada al Casal de les Escodines i cada dia han ensenyat la polka chinata «a un màxim de vint persones». La conclusió d'aquest treball s'exhibirà durant el cap de setmana, al pati del teatre Kursaal: avui, a les 12.30 i a les 20.30 h; demà, a les 11.30 i a les 17.30 h. Quatre ballades que certificaran l'èxit de l'aposta de Sciarroni per ressuscitar la polka.

El punt d'inflexió va arribar quan ja només quedaven quatre persones que sabien com es feia la polka, és a dir, dues parelles. A través de la gravació en vídeo de l'execució del ball, s'ha pogut anar ampliant la nòmina de dansaires. Un procés en el qual també ha intervingut el ballarí Giancarlo Stagni.

«Alessandro Sciarroni no té una companyia pròpia per donar a conèixer la polka chinata, aquest és un projecte sorgit a iniciativa seva que s'ha anat estenent», van afegir els dos ballarins italians. Sciarroni no és un desconegut en el camp de la dansa: en la darrera Biennal de Venècia d'aquest gènere escènic, el coreògraf va rebre el Lleó d'Or.

En la versió contemporaneïtzada de la polka, l'accés ja no està vedat a les dones. «Volem que l'aprenguin elles i ells, i els nens, els avis, els ballarins amateurs... tothom qui ho vulgui», van afirmar Borzillo i Giannini. Ja no es tracta de preservar la intenció originària del ball sinó de consolidar el seu aprenentatge per evitar que torni a estar a un pas de desaparèixer.

El projecte va tenir dues fases, van explicar els ballarins: «La primera va ser un laboratori d'aprenentatge i assaig, i la segona una activitat performàtica per donar-la a conèixer». A partir d'aquí, aconseguir que es continuï ballant de forma regular no és tan important com que es mantingui en la memòria de la gent, segons Borzillo i Giannini. «Ens agradaria que la gent de Manresa pogués dir que ha après una dansa nova», van sentenciar. L'objectiu sembla assolit.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.