La 22a Fira Mediterrània de Manresa s'acomiada aquest diumenge després de quatre jornades de programació artística i trobada professional marcades per l'aire renovat que hi ha aportat el nou director artístic. Jordi Fosas, que posa l'accent en les mirades actuals envers la cultura tradicional, explica que està satisfet de com públic i professionals han acollit els nous "inputs". "Poder identificar la cultura popular que ens parla de present amb temes com la perspectiva de gènere ajuden a entendre-ho", exemplifica el director en referència a una de les línies de programació de l'edició. En conjunt, l'ocupació dels espectacles ha crescut lleugerament, amb un 79% d'assistència mitjana segons dades provisionals. Però al marge d'aquesta satisfacció, Fosas insisteix en l'objectiu de ser un "mercat estratègic" que acompanyi i situï les produccions a les "programacions culturals del país".
Durant quatre dies han actuat a Manresa un total de 117 companyies realitzant 158 funcions. D'aquestes companyies, 76 són de Catalunya, 22 de la resta de l'Estat i 19 internacionals. La programació ha comptat amb 28 estrenes: 16 absolutes, 8 a Catalunya, 2 a la resta de l'Estat, 1 en procés de creació i 1 preestrena.
L'ocupació ha acompanyat els programadors, amb un augment lleuger respecte a l'any passat, i se situa en el 79%, segons dades recollides dissabte a la nit, i s'han esgotat les localitats de 19 funcions, set més que l'any passat.
"Ple amb Sol Picó, amb Obeses, Llibert Fortuny, etc. Quatre mirades cap a l'arrel tradicional amb propostes que han empeltat la creació contemporània de jazz o pop rock amb sonoritats de la cobla, de banda o la polifonia tradicional", celebra Fosas en relació a una de les seves apostes de programació, 'Mirades': convidar artistes de renom perquè creïn espectacles de base tradicional des de la seva pròpia mirada i llenguatge.
El nou director artístic remarca també la línia de programació més ancorada en el present i en la política i les tensions socials. Al respecte destaca la temàtica "de gènere" com un dels reclams que han tingut més bona acollida. Entre altres coses, apunta que parlar d'aquestes qüestions actuals a través del sedàs d'expressions culturals populars o tradicionals ajuda a "identificar" la idea de Fira que té el cap i el tipus de propostes "d'arrel" que s'hi aniran veient els propers anys.
Fosas també està particularment content amb les produccions presentades per artistes joves que sí que es dediquen a la cultura "d'arrel". "Satisfet d'haver posat atenció a aquests joves, i a partir d'aquí, a fer aquest seguiment com a mercat estratègic, per poder-los posar a les programacions culturals d'arreu del país", comenta.
Punt de trobada i intercanvi professional
En aquest sentit, a la Fira Mediterrània de Manresa la trobada i l'intercanvi professional són tant o més importants que l'exhibició pel gaudi del públic. Per això Fosas parla de "mercat estratègic" i de fer del certamen un node de producció i distribució d'espectacles de base tradicional.
De fet, enguany la Fira ha registrat un total de 641 entitats i 1185 professionals, xifra que creix respecte l'any passat amb 80 acreditats més (887 dels quals són catalans, 114 de la resta de l'Estat i 184 internacionals). I la Llotja, s'ha consolidat com a punt de trobada, reunió, negoci i intercanvi. Enguany l'espai ha comptat amb la participació de 46 estands, el 100% de la seva capacitat. Les activitats proposades a La Llotja han tingut una molt bona rebuda -explica l'organització- pels acreditats, especialment les jornades professionals dedicades a la perspectiva de gènere en escena, amb la participació de 214 persones, i també l'èxit de les 516 reunions ràpides.
