Quan només tenia 15 anys el santvicentí Kevin Garcia Leal va enamorar-se de la música electrònica després d'escoltar un programa de ràdio on-line. Ell també volia presentar i punxar els seus propis temes. Però els somnis es queden en somnis si al darrere no hi ha constància i dedicació, dos adjectius que DJ Nadda, el nom artístic de Garcia, ha conreat els últims nou anys de la seva vida. Després d'haver publicat cinc temes, que ell mateix va produir, el 18 d'octubre veurà la llum a totes les plataformes digitals com Spotify la seva nova cançó, My girl, sota el segell de Los Angeles Brooklyn Fire, del prestigiós productor, remixer, DJ i compositor de música electrònica Tommie Sunshine, molt popular als Estats Units, que ha treballat amb artistes com Katy Perry.
D'on surt el seu interès?
Quan tenia 15 anys un amic em va ensenyar un programa, realment bàsic, per fer música i jo m'hi vaig interessar molt. Era molt fàcil i no permetia fer grans coses, però va ser un primer pas. Més endavant un company em va descobrir un programa de ràdio on-line que es deia MusicClubRadio on un Dj punxava i presentava música: era el que jo volia fer.
La ràdio el va motivar a fer aquest camí?
En certa manera, sí. Hi havia un xat on la gent demanava cançons i una persona punxava i també posava la seva música. Era tot molt dinàmic i una manera d'oferir el teu producte. Vaig poder punxar en aquesta ràdio on-line, els meus pares em van comprar una petita taula de mescles i vaig endinsar-me en aquest món.
I encara conserva les primeres mescles?
Eren molt dolentes [riu]. Anava provant, per intuïció. En aquella època un dels meus somnis era punxar cada dissabte en una discoteca. I és el que estic fent des que tenia 18 anys. El meu avi i els meus pares em van comprar una taula com les que hi ha a les discoteques. A partir d'allà vaig començar a practicar molt.
Amb això vol dir que la seva formació és autodidacta?
Sí, totalment. No vaig fer cap curs i ni tan sols mirava els típics tutorials de YouTube, sinó que anava practicant, equivocant-me molt, per anar polint el meu nivell. De fet, només he fet un curset, que va ser a Barcelona i va durar dos mesos. Servia per familiaritzar-se amb el programa informàtic, per saber com funcionava. Però musicalment sempre he estat autodidacte, m'agrada aprendre de la meva experiència.
Als 8 anys punxa per primer cop a El Sielu.
Sí. Tenia un amic que feia una festa a la sala i em va demanar si volia punxar amb tres Dj més. Va ser la meva primera oportunitat. No hi vaig tornar però va ser la meva porta d'entrada en aquest món.
Després, a l'antic Menfis.
Sí, jo en aquells moments era promotor de la discoteca. Ens vam fer amics amb el propietari, que també era Dj, i això em va ajudar. Un dia em va deixar punxar una estona en una de les sales petites, li va agradar i a partir d'aquí... ja vaig començar de forma més regular. També vaig punxar en altres locals, com ABC Granollers.
El 18 d'octubre, aquest divendres, sortirà el seu sisè tema. El més especial?
Sí, és el tema que més il·lusió em fa publicar perquè els altres cinc els he penjat jo mateix o han estat discogràfiques molt petites les que tenia al darrere. My girl surt amb Brooklyn Fire, propietat de Tommie Sunshine, Dj i productor molt conegut a escala internacional.
I com li ha arribat aquesta oportunitat?
El món de la música és molt competitiu, si tens contactes és més fàcil que el que facis arribi a més gent. Això no vol dir que sigui millor o pitjor, sinó que tens l'oportunitat que el teu producte arribi a la persona indicada.
I tenia contactes?
Vaig contactar per Instagram amb una persona que ja havia publicat per aquest segell, no la coneixia personalment, però va ser un primer pas per acostar la meva música. Li vaig enviar un tema que havia creat i li vaig demanar si hi havia alguna manera de donar-li sortida. Ell va ser qui el va enviar a Brooklyn Fire.
I els va agradar molt, suposo.
Al cap d'un parell de dies em van respondre. Volien firmar la meva cançó. Va ser una gran sorpresa perquè només feia tres anys que produïa música pròpia, tinc molt poca experiència en aquest sentit.
Quin és el procés creatiu?
Avui en dia tothom pot fer música. Jo ho faig des d'un ordinador, que té un software preparat per fer-ho a través d'un programa que es diu Ableton Live. I dins aquest programa tens carta blanca. Pots crear el que vulguis. És un univers que té milions de possibilitats.
Quins plans té després de publicar «My girl»?
Tinc un parell de cançons acabades i estic buscant segell discogràfic. Esperaré a veure com rep el públic el meu tema. Espero que m'ajudi i m'obri portes.
Aquesta setmana assistirà a l'Amsterdam Dance Event.
Sí, és una mena de fira on hi ha els segells discogràfics més importants del panorama internacional. És una gran oportunitat per intentar fer contactes i donar-me a conèixer. Tinc molta música acabada que no he presentat enlloc, i el certamen holandès és una gran plataforma per fer-ho.
Té algun referent?
Des que vaig començar a punxar i fins ara el meu gran referent és el Dj i productor francès Tchami. Un dels meus somnis és poder compartir escenari amb ell, parlar-hi. Va ser un dels pioners de Future House, que és precisament l'estil que més em crida l'atenció.
Així, quin diria que és l'estil de Dj Nadda?
Quan vaig començar tirava molt cap al Future House, precisament perquè Tchami era el meu referent, era el que em motivava. Actualment ja no em moc en un estil en concret, sinó que faig una mica de tot. A la música electrònica hi ha molts gèneres i subgèneres, és un món que evoluciona molt ràpid i cada cop és més difícil innovar, està gairebé tot inventat.
