Després de trepitjar centenars d'escenaris amb els Lax'n'Busto, el cantant manresà Salva Racero ha fet el salt en solitari per presentar el seu primer disc, anomenat Immortals. Ara tot just comença la seva nova gira, però ja té un punt fixat al mapa on no vol faltar: Manresa. Es declara amant de la ciutat i li agradaria acabar la seva gira de presentació al teatre Kursaal de cara a la primavera de l'any vinent. A més, és un amant de la música i del vi i combina les seves dues passions amb els maridatges musicals.

A la portada del disc sosté el seu cor. Què significa aquesta imatge tan explícita?

El que vol dir és que en aquest disc vaig amb el cor a la mà, soc una persona propera, se'm pot mirar als ulls, donar-me un cop a l'espatlla. No vaig marcant paquet com fan alguns. Volia escenificar la meva forma de ser, ja tinc fotos amb guitarres, per tant volia explicar que vaig de cara.

L'ha batejat amb el títol «Immortals»?

Immortal no vol dir que jo ho sigui, seria un pretensiós i no és la meva manera de ser. La immortalitat, però, existeix. El que pretenc és deixar un llegat de mi mateix. Igual que quan es mor una persona el que deixa és el seu record a la gent més propera. Vull fer el mateix amb la música.

Què hi podem trobar, en el seu primer treball en solitari?

És un disc que va molt endins, parla de coses que he viscut i temes que estan passant a la societat. Són reflexions tant negatives com positives, a les quals sempre els acabo trobant el costat bo. Per exemple, Alba parla d'una relació viscuda entre dues persones que s'estimen i que finalment acaben tallant, però el que queda són els bons records viscuts.

Podríem dir que el seu disc és una reflexió de diferents etapes de la seva vida?

Sí, soc una persona compromesa amb la societat i la igualtat. M'agrada que la gent sigui diversa, i també soc una persona a qui li agrada parlar de l'amor, dels problemes personals o de la vida. I amb els Lax'n'Busto també ho feia, l'únic és que ara estic jo sol i amb el cor a la mà.

Deixa de banda el rock dels Lax per endinsar-se en un altre gènere. Com el podria definir?

Començo a escoltar veus que em comparen amb l'Adam Levine, el cantant de Maroon 5. De fet, la meva música es podria comparar també amb U2, fins i tot hi ha acords que són idèntics, l'únic és que els he estructurat diferent. Al final hi ha la mateixa intensitat que amb els Lax, però amb un so més polit i cuidat. Tinc la sort d'estar envoltat d'un equip molt professional que em fa la feina més fàcil. Per tant, la gent veurà festa però amb moltíssima més qualitat i crec que és una cosa que no hi ha a Catalunya.

Com han sigut aquests 2 anys de creació del seu primer disc?

Molt intensos, hi havia moments en què tenia molta por i els dubtes em sobrepassaven. És clar que s'havia d'involucrar molta gent per formar un equip. Ha sigut com una comunió entre la creació i el projecte, amb alguns moment de vertigen.

Tenia por de no aconseguir triomfar després de sortir dels Lax'n'Busto?

Què és triomfar? És ser feliç i jo ho soc molt, soc afortunat i hi ha molta gent que m'acompanya, de moment, només per la il·lusió. Hi ha mitjans, que això no m'ho hauria imaginat mai, on em conviden als programes pel simple fet de ser una persona propera i tinc la sort de ser a tot arreu.

Xasqui Ten és un dels productors amb més renom del país, que ha treballat amb artistes com Shakira o David Bisbal. I ara està amb vostè. Com va sorgir la relació?

Molt fàcil. Ell va fer moltes adaptacions per a Cop de Rock i OT, i va suggerir el meu nom per cantar algunes cançons. Però això era en l'època que estava amb els Lax i era molt contraproduent que toqués temes d'altres grups catalans com Sau o Sopa de Cabra. I fa dos anys el vaig anar a veure per explicar-li el meu projecte, des de llavors és el meu company fidel en aquest camí.

Com va ser la rebuda del públic a la Sala Apolo en el primer concert d'aquesta nova gira?

Va ser un èxit. La rebuda a Barcelona va ser molt gratificant, pensa que feia dues setmanes havia sigut la Mercè i reunir 300 persones a la Sala Apolo no és gens fàcil. El so va ser una passada i l'ambient increïble. Vam acabar suats, saltant i plens de confeti.

Parli'm de la seva gira. Quan ve a Manresa a cantar?

A Manresa sí o sí vull venir a presentar aquesta gira de presentació. Primer passarem per les capitals catalanes i m'agradaria acabar la gira de presentació al Kursaal de Manresa a la primavera. Com més temps passa, m'adono de com m'estimo la ciutat i l'estima que em té la gent.

Ens pot explicar aquest altre projecte en què mescla la música i el vi?

Tinc un títol de sommelier, que no significa que ho sigui. Igual que la persona que té el títol de cantant i puja dalt de l'escenari i s'adona que no té veu i que no sap res. Combino el maridatge musical amb el vi, en aquest cas amb un pianista i llavors expliquem els vins combinant-ho amb cançons. No només amb temes que han format part de la meva carrera, sinó d'altres artistes coneguts com U2 i Coldplay.

Cap a quina direcció va el músic Salva Racero?

Salva Racero és una persona molt optimista que vol transmetre-ho a tothom. Vull fer una carrera musical llarga i em veig fent festes majors i festivals durant uns sis anys. Però crec que a poc a poc em transformaré en aquest crooner que puja dalt l'escenari, agafa el micròfon i se li nota la posada en escena i la veu treballada. En resum, em veig cantant swing, estàndards de jazz o amb una simfònica.