El febrer va reunir 450 persones a Puig-reig; el maig, en una cantada solidària a Berga, més de 2.000; i a Menorca, 150. Jordi Costa Sec, acompanyat del músic manresà Albert Palomar, portarà demà (12 h) a la Sala Petita del Kursaal l'experiència The Sing Sang Sung, on el públic es converteix en artista aprenent una cançó en dues hores per cantar-la de manera col·lectiva. A Manresa, la cançó triada -i escollida pels seguidors del projecte via xarxes socials- és Quan et sentis de marbre, dels manresans Gossos. L'experiència, que vol demostrar que tothom pot cantar, s'enregistrarà.

Jo no sé cantar.

És impossible. No cantes mai?

Sí, és clar, a la dutxa, al cotxe...

Doncs saps cantar, no en tinguis cap dubte. Li diries a un mare que canta una cançó de bressol al seu fill que ho fa malament?

Ni se m'acudiria...

Perquè cantar és alguna cosa més que el que passa en un escenari. És l'expressió natural de l'ànima. No hi ha veus maques ni lletges, només es canta malament quan no ho fas. La llàstima és que el sistema està enfocat a la professionalitat i a la indústria. Soc un ferm defensor de les escoles de música, però la gent canta molt poc.

Què vol dir?

Si us plau, que no se'm mal interpreti. Crec que primer has de poder gaudir de la música i després estudiar-la. Els escoltes, per exemple, són una gran escola de música. En gaudeixen plenament, com tu, quan cantes a cor què vols conduint i amb la finestra oberta del cotxe. Cantar és una de les activitats més vitals i humanes. La portem a sobre. No cal ser la Beyoncé ni Freddie Mercury.

D'on surt The Sing Sang Sung?

Tota la vida m'he dedicat a l'espectacle, amb diversos grups, el darrer Strombers, i a la docència, fent classes de veu. I quan vaig deixar el grup em vaig adonar que tenia més ganes de cantar amb la gent que per la gent. The Sing Sang Sung seria l'evolució natural dels meus tallers i del meu pas pels escenaris.

Requisits per participar-hi?

Cap ni un! Dirigit i obert a tothom, sense límit d'edat ni de nivell. Hi ha hagut participants de 6 a 80 anys. El 80 %, dones! Però sovint els acompanyants s'hi afegeixen (riu). Només s'ha de tenir ganes de cantar. No hi ha partitura i tot es basa en la repetició de les melodies, a una veu, a dues veus... El resultat, després de dues hores, és que el públic es converteix en artista.

Sense vergonya?

Sense vergonya perquè és com una mena de catarsi col·lectiva que, segurament, només es pot comparar amb esdeveniments esportius o les manifestacions, són moments d'unió col·lectiva.

Quin és el seu objectiu?

Que canti molt més el món.

I dona exemple?

Sí (riu). Però jo vinc d'una família que no és cantaire. Et diria que moltes de les persones més grans que hi assisteixen havien passat per corals on les monges o els seus professors els deien 'tu no cantis, que no en saps, només mou els llavis'. Quin gran error!

A Manresa faran un tema de Gossos....

Sí, la cançó és ideal per cantar-la multitudinàriament. I fer-ho al Kursaal significa molt. És un equipament de referència, d'empoderament. La idea és cantar una cançó d'algun dels grups emblemàtics de la ciutat on anem. A Vic, el 15 de desembre en farem una de Sau, a Girona una de Sopa de Cabra... La intenció és exportar el projecte a l'Estat i investigar.

Investigar?

Sí. Demostrar d'una manera el més científica possible els beneficis de la frase 'Qui canta els seus mals espanta'. Però tot al seu temps. A poc a poc. The Sing Sang Sung no té ni un any de vida.