Gatopardo Ediciones publica la novel·la curta de Willem Frederik Hermans «La casa intacta», un relat profund, àcid i dur que és capaç de sintetitzar la devastació de la Segona Guerra Mundial desemmascarant la crueltat dels dos bàndols.

Segona Guerra Mundial. 1944. Un soldat holandès que lluita al costat d'un cos de partisans troba una casa abandonada en una població que ha quedat entre dos fronts. Fastiguejat i famolenc, deserta i es queda en aquella casa, intacta, a la qual la guerra sembla haver oblidat. El més probable és que els seus amos hagin fugit després de l'últim avanç nazi. Ell en serà el nou amo. Es vesteix de paisà, amb les peces que hi troba, i amaga l'uniforme ras. Està tan cansat i acabat que banyar-se, menjar i dormir en un llit li sembla suficient compensació en cas que la mort li arribi aviat.

A causa que a tot Europa ja es corre el rumor que els alemanys tenen els dies comptats, perseguits per l'exèrcit bolxevic, és en aquest moment caòtic i confús quan arriben els antics propietaris de la casa. Un ancià de més de 90 anys que ha estat setmanes caminant sota els bombardejos només per alimentar uns peixos exòtics que té en una habitació tancada amb clau. Al costat del vell, una parella, a la qual el partisà enviarà a l'altre món amb una crueltat inenarrable. De poc servirà amagar els cadàvers, el poble sencer es converteix en un cementiri davant l'avanç de l'exèrcit rus.