Mig centenar de peces com relleus, estàtues i pintures evoquen al Museu Egipci de Barcelona la vida quotidiana de la "gent corrent" de la civilització egípcia, en l'exposició Dones i homes de l'antic Egipte.

El president de la Fundació Arqueològica del museu, Jordi Clos, subratlla que "no es tracta d'una exposició ni de faraons ni de reis, sinó de la gent corrent, homes i dones identificats pels seus dons, títols, professions, referències laborals".

De cadascuna d'aquestes persones, els jeroglífics proporcionen una informació identitària, "com si fos un DNI", de cadascun d'ells.

La bona conservació de les peces permet observar les faccions característiques de les persones que conformaven la civilització que va poblar durant segles la conca del Nil, observar les seves indumentàries i fins i tot aprendre dels textos que es troben inscrits i que els identifiquen com a persones que van ser testimonis de l'antic Egipte, remarca Luis Manuel Gonzálvez, conservador del museu.

Entre les peces que integren l'exposició, totes de la col·lecció del museu, n'hi ha algunes d'inèdites, com l'espectacular estàtua del sacerdot Gemefsetkap, de la dinastia XXV (715-664 aC), que conté una menció excepcional al déu Osiris, que "únicament s'ha pogut documentar en un jaciment faraònic del delta del Nil".

Pagesos, servents, carnissers, arquitectes, adoratrius, capellans, militars, administradors de temples, palaus o cases nobles i escribes són alguns dels personatges que protagonitzen aquesta exposició temporal que estarà oberta al públic des d'aquest dimecres fins al pròxim 24 de maig del 2020, presentats en ordre cronològic des del Regne Antic fins a l'anomenat crepuscle de la civilització egípcia, ja en època romana.

Gonzálvez comenta que s'ha dedicat especial atenció a la informació que aporten els textos jeroglífics redactats sobre les peces, que "s'han incorporat als plafons explicatius en la seva versió original, tal com van ser redactats pels escribans abans que l'escultor o el pintor els immortalitzessin sobre una estàtua o sobre la paret d'una tomba".

Jordi Clos apunta que es mostra alguna "peça especial", com l'estela falsa-porta de Khuenptah i de la seva mare Meritites, supervisora del temple de culte funerari del faraó Kèops (dinastia VI, 2323-2150 aC), procedent de Gizeh; o el bronze d'Imhotep (dinastia XXVI, 664-525 aC), que va ser canceller i conseller del faraó Djesert, a més d'escultor, arquitecte, metge, matemàtic i astròleg.

Les peces són diverses, des del constructor de la gran piràmide a una dona molent gra, una propietària d'una tomba amb el seu fill o una de les primeres representacions dels treballadors vinculats a tasques de l'alimentació.

Homes i dones tenien els mateixos drets i podien estar al servei de l'Estat o dels temples, com funcionaris o capellans.

En el recorregut expositiu es poden contemplar dones en entorns de celebració, vinculades al culte a través de la música i la dansa, però també en la gestió de negocis com tallers de filatures.

Els homes il·lustren, de la seva banda, els canvis al vestuari o els tipus de representació que les modes del moment anaven marcant, afegeix Gonzálvez.

L'exposició es tanca amb diverses obres del període ptolemaic i la dominació romana, entre totes dues caretes de mòmia d'home i dona (segles I-III).

Els materials i les formes de representacions són diversos: pedra, fusta o guix.