Alguns potser canten en corals, d'altres ho fan a la dutxa, i potser n'hi ha que fins i tot s'hi dediquen professionalment. Però tenir formació musical no era cap requisit per participar en la macrocantada The Sing Sang Sung que va tenir lloc ahir a la Sala Petita del teatre Kursaal de Manresa. Tothom hi era benvingut i no hi havia límits d'edat ni de nivell.

Unes 200 persones són les que es van animar a participar en la tercera edició de la iniciativa, creada pel músic gironellenc Jordi Costa Sec. El mes de febrer passat, la cantada es va estrenar a la colònia Vidal de Puig-reig, amb 400 veus i, el maig, més de 1.700 persones es van sumar a la proposta a la capital berguedana, en aquest cas en benefici del servei d'oncologia de l'Hospital Sant Bernabé de Berga. Ahir la xifra d'espectadors que es van convertir en artistes no era tan elevada com en la darrera ocasió, però, tot i així, les entrades es van exhaurir i algunes persones que van anar a les taquilles del teatre manresà a última hora no van poder aprendre a cantar amb el Sec.

El 90% de dones

Costa va impartir el taller musical amb el músic manresà Albert Palomar a la guitarra. Entre tots dos van ensenyar als presents a cantar el tema de Gossos Quan et sentis de marbre com si d'artistes professionals es tractés. Això sí, amb un mètode senzill que no requeria dots musicals, sense partitures. Els dos-cents cantaires només tenien un full amb la lletra de la cançó dividida en estrofes.

El gruix de participants, aproximadament el 90%, eren dones. N'hi havia de joves i de no tan joves, i també alguna nena. Entre el públic també es veien algunes cares masculines, que es llançaven a cantar tímidament des dels laterals o des de les files del darrere. Hi havia també algun pare cuidant dels fills mentre la mare entonava una vegada i una altra la melodia de Gossos, escollida pels seguidors de The Sing Sang Sung a través de les xarxes socials. I és que per aconseguir una cantada final elaborada, que va ser enregistrada en vídeo, va caldre dues hores de taller en què els cantaires van escoltar i repetir les veus que els ensenyava Costa. El gironellenc hi té traça. De fet, ja acumula deu anys de classes i tallers de cant en grup.

El músic va repartir algunes lliçons senzilles de cant com ara què és una nota d'un temps i mig, una nota que s'allarga, però la majoria del temps es va centrar a posar ell primer la veu a una estrofa i fer que el públic l'imités. Durant els primers tres quarts d'hora va estudiar les veus dels cantaires i, segons on se sentien més còmodes, els va dividir en veus agudes, intermèdies -veu principal a l'hora d'interpretar aquest tema de Gossos- i greus.

L'arranjament vocal es va anar practicant per grups al llarg de tot el taller, per separat i també amb la sobreposició de veus, i malgrat que la classe es va allargar mitja hora més del que era previst -va durar de les 12 fins a 2/4 de 3 de la tarda- els cantaires semblaven entusiasmats amb tot el que anaven aprenent. A més, a mesura que avançava el temps, la cosa sonava cada cop millor i tant els participants com Costa i Palomar es mostraven molt satisfets del seu esforç.

«A passar-ho bé»

Costa, que es va formar com a cantant a Eòlia i al Taller de Músics de Barcelona i és titulat com a Certified Master Teacher a Estill Voice Training Sistem, s'ha dedicat als escenaris i a la docència. El seu primer grup va ser Ratolins, en l'adolescència, i ha estat cantant dels Strombers. El gironellenc destacava en una entrevista publicada ahir a Regió7 que «no hi ha veus lletges ni maques, només es canta malament quan no ho fas». També en la macrocantada d'ahir al migdia a Manresa va insistir en aquesta idea, i va animar el públic en tot moment a donar-ho tot i a no bloquejar-se si en algun moment s'equivocaven.

Abans de la cantada final, que es va fer tocades les dues -el tema es va interpretar sencer quatre vegades, mentre un parell de tècnics d'imatge enregistraven l'actuació en vídeo-, Costa va demanar als assistents que si mentre cantaven alguna cosa no sortia prou bé que no patissin, que l'important era «passar-ho bé». Així ho van fer i, a més, van sonar estupendament.