Els versos de divuit poetes catalanes es van sentir ahir al migdia a la Plana de l'Om de Manresa en el primer acte del cicle Tocats de Lletra del cap de setmana. L'actriu Àurea Márquez -ara se la pot veure a la sèrie Com si fos ahir de TV3- va posar veu als fragments seleccionats per Jordi Estrada i la multiinstrumentista Maria di Pace va donar-hi el toc musical combinant el so d'un parell de guitarres, una arpa i un hang.
El recital de poesia, que va ser presenciat per una cinquantena de persones, va tenir un marcat accent femení. Els textos que es van poder sentir van jugar amb la intimitat i l'erotisme de la dona, així com amb el seu empoderament, amb poemes com Figuera, de Sònia Moya, que arrenca així: «Se la va voler treure de sobre. / Li devia fer nosa / l'olor intensa del seu fruit / carnós i vermell de sang / com la veritat»; o un text de Vinyet Panyella, que diu: «Ta mare anava de santa, / jo de puta. / Ho diu des d'uns ulls blaus vells i cansats / reflectida en un mirall dels que l'assetgen. / La dona acull el fill del seu amant / per fer fora el seu propi / i explica a un altre noi com s'ho feia amb son pare / que ara està amb una de vint anys».
El poema de Maria Sevilla Bleu, saignant, à point, bien cuit -punts de cocció de la carn en francès- donava nom a l'espectacle: «Estic viva, però crua». Els versos de Sevilla que tanquen el poema són : «el meu ventre és un avenc. / Potser fa sucs i és / mentider com déu cuinant-te la carn / crua. Estàs viva. Repugnant. I crua».
Entre les divuit poetes catalanes, n'hi ha tres amb una estreta relació amb Manresa: d'una banda Moya, ara veïna de Castellgalí, professora de literatura a la ciutat i molt vinculada a totes les edicions del Tocats; Laia Noguera, que ha viscut anys a la capital del Bages; i la manresana Yolanda Esteve, ànima del festival. A partir de les 12 del migdia, l'actriu Àurea Márquez va recitar sense vergonyes els divuit poemes seleccionats davant un públic nombrós que no omplia, però, les cadires que s'havien muntat a la Plana. Segons els organitzadors, els fets viscuts a Catalunya durant la darrera setmana arran de la sentència de l'1-O fan que l'assistència al Tocats sigui menor a la de la passada edició.
Espai per a la desobediència
Precisament, la situació política va emergir d'un dels poemes que es van poder sentir, Antígona, de Yolanda Esteve, tècnica de Cultura del consistori manresà. Acompanyada de la guitarra de Di Pace, Márquez va llegir: «Jo la veia, / des de l'altre extrem / de la riba. / Mirava el mar / i lluïa set mil dols / aquell matí. / Desobeeix! / Desobeeix! / Desobeeix!». L'actriu va baixar de l'escenari per ordenar a cau d'orella a algunes persones del públic el que, des de dalt, Di Pace seguia cantant suaument: «Desobeeix». La paraula va remoure consciències per la seva vinculació, volguda o no, amb la desobediència civil provocada per la sentència. Un espectador també va cridar «desobeeix» i l'actriu va respondre alçant el puny.
D'altra banda, el vermut poètic previst per a avui s'ha suspès.
