UNA GOSSA EN UN DESCAMPAT

? Text: Clàudia Cedó. Direcció: Sergi Belbel. Intèrprets: Pep Ambròs, Anna Barrachina, Queralt Casasayas, Maria Rodríguez, Míriam Monlleó, Xavi Ricart i Maria Rodríguez. Escenaris: Teatre Kursaal de Manresa. 20 d'octubre .

La mexicana Frida Kahlo va dir: «Cap dolor pel dany. Tot dany és beneït. De l'any més maligne, neix el dia més bonic». I això és Una gossa en un descampat de Clàudia Cedó, que diumenge passava per la Sala Gran del teatre Kursaal de Manresa. Una gossa en un descampat és una intensa experiència de dolor: la mort perinatal.

Dirigida per Sergi Belbel i interpretada per Maria Rodríguez (simplement esplèndida), Pep Ambròs, Anna Barrachina, Queralt Casasayas, Míriam Monlleó i Xavier Ricart, l'obra es basa en la pròpia experiència de la seva autora, Clàudia Cedó. Cedó ja havia deixat palès el seu talent en l'escriptura dramàtica en anteriors ocasions ( Tortugues: la desacceleració de les partícules, L'home sense veu) però aquesta vegada la força de l'exercici i del missatge és d'una intensitat brutal. Un duríssim tràngol ple de dolor del qual neix l'experiència i la superació: cal tirar endavant.

Una gossa en un descampat és un paisatge i un paratge desolador. En Pau i la Júlia són una parella que ha de superar el part del seu fill mort. I superar-ho no és fàcil perquè el més important és no silenciar-ho. Aquest moment de dolor es convertirà en una experiència de resistència, de superació de pors pròpies, de perquès sense resposta. És l'absoluta i gràfica sensació de ser com una gossa en un descampat: vagarejar per les sensacions, pels sentiments, sense un rumb definit.

El relat és d'una intensitat vibrant que atrapa l'espectador, que viu i comparteix una experiència que fins i tot arrenca somriures. Un conjunt actoral eficaç encapçalat per una tot terreny Maria Rodríguez en una interpretació viva, forta, dura que va acabar amb el públic aplaudint dempeus: s'ho mereixia, va ser una gran i intensa sessió teatral.